Societat

TRIBUNALS

La fiscal del cas Tous alerta que està en perill la pau social

Les acusacions demanen al jurat que declarin culpable Corominas perquè va disparar al cotxe dels lladres sabent que podia matar

Afegeixen que el pànic paralitza i ell va prémer el gallet dos cops

“De què s'havia de defensar? El més fàcil era prémer l'accelerador i fugir. No, es va prendre la molèstia d'agafar la pistola del seient del copilot, va girar el cos i va disparar dos cops”. És una de les contundents afirmacions de la fiscal del cas Tous, Teresa Duerto, que va invertir ahir tres hores en descabdellar al tribunal popular que jutja Lluís Corominas els motius pels quals ha de declarar-lo culpable de la mort d'un lladre que rondava la casa dels seus sogres, en una urbanització de Sant Fruitós de Bages, el 2006.

Josep Riba, l'advocat de l'acusació exercida per la família del mort, Sinani Gazmend, també va defensar l'al·legat de culpabilitat del gendre dels Tous durant dues hores. La magistrada president del jurat va ajornar la sessió fins dijous quan l'advocat defensor va demanar un recés i els membres del jurat, en ser preguntats, van expressar el seu esgotament per continuar. I és que aquesta és la tercera setmana que el tribunal popular escolta testimonis i proves del cas Tous en sessions maratonianes.

La fiscal va manifestar que, tot i que Corominas ha al·legat que va actuar en legítima defensa, “el que s'ha enfrontat en aquest judici són dos drets: el de la propietat i el dret a la vida”, i va alertar al jurat: “Si estimen que Corominas va actuar en legítima defensa, s'entreobrirà una porta una mica perillosa per a la pau social”.

La representant del ministeri pública va exposar que Corominas “no era oficialment el cap de seguretat de la família Tous, però sí de facto, s'ho va creure i va actuar així fins a les últimes conseqüències”. Duerto també va retreure a l'acusat “les seves mentides”, en canviar les seves versions en moments clau dels fets. Per exemple, al jutjat va dir que en dirigir-se al vehicle dels sospitosos pensava que era una parella de xicots i els anava a alertar del perill; als agents que van arribar-hi primer va dir-los que va disparar perquè van intentar atropellar-lo, i al jurat va aclarir que volia dir atropellat en sentit figurat. La fiscal també va reprovar l'actuació del responsable de la comissaria i del subinspector dels Mossos de Manresa, amic de Corominas.

Duerto va admetre que no pot afirmar que Corominas anés directe a matar els lladres, però sí que era conscient que en disparar “apuntant al cotxe sabia que podia causar la mort d'un d'ells, com va passar”. I va voler desmuntar la seva coartada de legítima defensa i de col·laboració amb la justícia perquè ha amagat una prova (un vídeo amb les converses del vigilant) quatre anys. També va dir que haver pagat 150.000 euros d'indemnització no pot implicar una rebaixar considerable de la pena si no ha significat un esforç i es tenen recursos com ell.

La fiscal i l'advocat de l'acusació particular van coincidir a afirmar que Corominas era un expert en armes. Feia pràctiques sovint de tir olímpic i tenia llicències d'armes llargues i curtes. “Ens va dir que mai havia apuntat al carrer, menys mal”, va dir amb sorna Duerto. L'advocat de la família de la víctima va insistir que els lladres ja havien marxat de la casa quan Corominas va anar a cercar el vehicle dels sospitosos. “Els lladres anaven a robar una casa deshabitada. No buscaven l'enfrontament”, va dir Josep Riba, que va afegir que “ningú es pot prendre la justícia per la seva mà”. Riba també va recordar, com van dir els metges, que “la por paralitza, però Corominas va actuar amb valentia i decisió per detenir els lladres”.

Els dos acusadors van expressar que el gendre dels Tous va planificar evitar que els lladres fugissin de nou, ja que havia detectat el vehicle de contravigilància tres dies abans i “podia preveure que estava ocupat”. Riba va alertar el jurat que si l'agressió que s'addueix en la legítima defensa no és real, “els tribunals no concedeixen l'eximent total”, com vol Corominas. Dijous, el torn de les defenses.

L'ACUSACIÓ PARTICULAR

Corominas va actuar amb valentia. Potser amb nervis, però res de por insuperable. La reacció d'un home mitjà és fugir en veure el vehicle ocupat i esperar la policia
Sinani Gazmend no era un àngel, era un lladre en potència, i la seva dona no en sabia res. Tenia el mateix dret que Corominas a un judici amb garanties
5
hores
van invertir ahir la fiscal i l'acusació particular a exposar les seves conclusions al jurat. Les defenses, dijous.
Per sort a Espanya no hi ha la pena de mort. Si al final estimen que Corominas es va defensar, s'entreobrirà una porta una mica perillosa per a la pau social
Aquí s'han enfrontat dos drets: el de la propietat i el de la vida. El conveni europeu de drets humans diu que mai la defensa d'uns béns justifica una vida


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.