Record de sirgadors i llaguters

Com que més enllà del futbol també hi ha vida, em proposo de parlar avui (el dia esperat, gairebé com el del Judici Final) de sirgadors i llaguters, aquells homes d'aigua dolça que dintre els afuats llaguts, amb el matxo, el càntir i el fato mercantil, i carregant com penitents la corda de la sirga a les espatlles, van immortalitzar un dels paisatges més entranyables i durs de l'Ebre català: el paisatge humà de la gran rambla fluvial.

Resulta que demà passat, divendres al matí, a Flix, i més concretament a la reserva natural del paratge de Sebes (petit paradís al marge esquerre) hi haurà festa grossa per inaugurar l'anomenat Centre d'Interpretació sobre el Camí de Sirga i els Llaguters, instal·lat al Mas de Pitoia (dintre la reserva natural), una finca restaurada, cedida a l'Ajuntament de Flix i al Grup de Natura Freixe (amb cinc-centes oliveres centenàries), després que l'Obra Social de Caixa Catalunya, a través de la Fundació Territori i Paisatge –que fins fa poc dirigí el prestigiós ornitòleg empordanès Jordi Sargatal–, l'adquirís dintre del seu programa general de preservació ambiental.

Els meus amics Pere Muñoz, alcalde de Flix; Pere-Josep Jiménez, director de la citada reserva natural, i Josep Moragrega, gerent del Consorci del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, me'ls imagino ben contents, i amb raó. I, des de la glòria celestial, Jesús Moncada i Artur Bladé vessaran una llàgrima furtiva en veure renovat el paisatge de la infantesa, quan de Mequinensa al delta l'aire vibrava com una arpa –amb les dones rentant al riu– al pas d'aquells homes muntats sobre els llaguts.

Fa uns mesos, amb Josep M. Escoda, del Grup Excursionista La Picossa, de Móra d'Ebre, vaig tenir ocasió de visitar aquest paratge natural –davant per davant, justament, de La Fàbrica de Flix (ara amb renovats conflictes laborals)– i rebre les explicacions del seu director, en Pere-Josep Jiménez, impulsor fa vint anys del Grup de Natura Freixe, que és a qui es deu el ressorgiment i posada en valor social i ambiental d'aquests marjals. Amb els anys, l'Ajuntament, el Departament de Medi Ambient, l'Idece (Institut pel Desenvolupament Comarques de l'Ebre), la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal de la Ribera, amb els suports de Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, van anar completant l'estructura, organització i funcionament d'aquestes 204 hectàrees de vegetació de ribera, amb les seves llacunes, canyissars, boscos i espècies de cavalls (els de la Camarga) i d'ocells, entre els quals la cigonya blanca, que també té un refugi, el Mas de les Cigonyes, per descansar les ales.

D'igual manera, el record dels sirgadors, amb el camí que els féu cèlebres, i els llaguters, tindrà també el seu mas, el de Pitoia (entre els fabulosos meandres de Riba-roja i el de Flix), amb una exposició permanent, aula de natura i audiovisuals refent les imatges del món de la navegabilitat humana i comercial pel tram final de l'Ebre, acabada (es pot dir per sempre?) a mitjan anys seixanta del segle passat. Com aquell qui diu, fa quatre dies.

Vagin, vagin a visitar-ho i, si pot ser, aquest divendres, en aquesta inauguració que presidirà Enric Aloy, secretari general del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, amb el director dels serveis territorials d'aquest departament, Josep Montclús; l'alcalde de Flix, Pere Muñoz; el president del Consell Comarcal, Josep Solé i Arnal i, en fi, tots aquells que, a peu de carrer o des dels despatxos, han vist que era bona cosa fer possible que la terra i l'aigua, amb tot el que s'hi cria, poguessin recuperar una mica el seu estadi natural original.

El meu record se n'anirà cap a alguna de les famílies de llaguters que he conegut: els Fabregat i Borrell, de Miravet, els Ferrús, d'Ascó, i algun que altre de Benifallet, gent que ara es mira el riu amb una nostàlgia infinita, sobretot veient com les encalmades aigües -més pròpies en molts trams d'un llac eutrofitzat que d'una massa fluvial fluent- són esgarrapades pels motors esportius de llanxes de sorollosa velocitat, sense pietat ni record per tot el que per allí passà amb calma, suprem esforç i altíssima dignitat humana i econòmica.