Judici al jurat

Aquest veterà de la toga és un ferm defensor del jurat, tot i que reconeix que un dels riscos del tribunal popular és que el pronunciament es faci no sobre la base d'una valoració tècnica de les proves que s'aporten al procés, sinó “per la interpretació que d'un fet delictiu concret en fa el carrer”. És a dir, que s'actuï més com a tertulià de barra de bar que no com a jutge d'un procés penal. I en casos tan mediàtics com aquest, Del Castillo té clar que l'opinió popular ha estat sempre al costat de l'acció de Lluís Corominas enfront dels “pocavergonyes” que van assaltar la casa dels joiers Tous. “Estava segur que el jurat faria costat al processat”, assegura aquest jurista de prestigi internacional que, malgrat tot, insisteix que és un ferm defensor del jurat.

Del Castillo recorda que el procediment no acaba en el veredicte, sinó que la sentència serà revisada ara pels jutges professionals del TSJC. Diversos casos de jurat han estat corregits o anul·lats en aquest estadi de l'apel·lació. En el cas Tous, per exemple, tocarà examinar si el concepte de legítima defensa ha estat ben valorat. Sobre aquest aspecte, Del Castillo troba “dubtós” que en l'actuació de Corominas s'hi pugui aplicar l'eximent de la legítima defensa, sobre el qual es fonamenta la declaració de no-culpabilitat de l'acusat. Recorda que el jurat ha considerat provat que el processat actuava com el cap de seguretat dels Tous, i basant-se en aquest fet es pregunta si un professional pot justificar l'ús d'una arma de foc amb resultat mortal pel fet d'haver experimentat una “por insuperable” davant la presència d'uns suposats lladres. L'advocat també qüestiona un altre dels acords del jurat: el fet que considerés que l'acusat no tenia cap més alternativa que utilitzar la seva arma de foc. “Sempre hi ha altres opcions abans de la mort”, afirma contundent Del Castillo.

Aquest penalista de Girona és un dels advocats que més casos de jurat ha portat. “En sóc un ferm defensor i considero que està del tot capacitat per pronunciar-se sobre casos com aquest”, afirma. Coneix de fa temps la fiscal del cas Tous, Teresa Duerto, amb la qual s'ha enfrontat en diversos casos. “És molt competent i si ella no ha convençut el jurat per la declaració de culpabilitat, és que hi havia elements de pes per dictaminar en l'altre sentit”, afirma.

Considera que en casos com aquest “la clau és aconseguir que els membres del tribunal es posin en la pell de l'acusat” per poder-ne valorar l'actuació. En aquest cas la prova clau era valorar la declaració de Corominas, creure's o no la seva versió que no volia matar i que va ser víctima del pànic, i això és el que ha fet el jurat. Monguilod adverteix que en aquest tipus de processos la clau és l'objecte del veredicte –el conjunt de preguntes que ha de respondre el tribunal per arribar a la conclusió de culpabilitat o no-culpabilitat– “i si aquest està ben plantejat ja no hi ha marxa enrere”. Pel que fa al debat sobre la legítima defensa que el cas Tous planteja, aquest penalista entén que sí que es pot acceptar plantejada com a “defensa legítima putativa”, és a dir, quan s'ataca perquè es té la creença errònia que cal defensar-se d'un primer atac. Això és, segons el veredicte del jurat, el que va fer Corominas, ja que es va considerar provat que “va disparar per defensar-se de l'atac del qual creia, de manera errònia, que era objecte”. Monguilod insisteix sobre aquest fet i recorda el cas típic en què algú es defensa d'una tercera persona que l'apunta amb una arma de fogueig que, per error, ha cregut real. “El jurat ha de valorar el que va passar en el moment precís de l'acció, i no allò que es va saber a posteriori”, diu.

Aquest advocat va intervenir en el cas Maremàgnum, un dels processos amb jurat que més expectació ha generat mai al Palau de Justícia. Anys més tard, amb un altre jurat, va aconseguir l'absolució d'un jove acusat de matar una exregidora d'Igualada. Claret té clar que el veredicte del jurat satisfà l'opinió popular predisposada en contra de les bandes de lladres que actuen a diversos punts del país. “Però com a jurista integrant d'un estat de dret crec que el veredicte hauria d'haver estat un altre”, subratlla. “A mi, des d'un primer moment em va semblar que els fets eren un assassinat”.

L'advocat considera que el jurat podria haver valorat de manera errònia el concepte de la legítima defensa. Segons ell, només es pot aplicar aquest eximent en el cas d'estar patint una agressió, i mai en el cas que aquell que suposadament ha comès l'agressió ja estigui fugint. “Si dispares, l'altre ha d'anar de front”, afirma Claret.

Aquesta advocada afirma que des d'un bon principi “tenia clar” que el jurat absoldria el gendre dels Tous d'haver matat un lladre. “S'han concentrat totes les pors de la societat. L'acusat és un pare de família i de classe benestant, mentre que la víctima s'ha descobert que formava part d'un grup de lladres de cases habitades, i la idea popular és que la defensa pot ser il·limitada”, afirma Tubau.

Per la lletrada, el debat que fa un jurat popular no és el mateix que el que fa un tribunal professional, i opina que el jurat ha fet “una interpretació més àmplia” dels requisits que exigeix el Codi Penal per aplicar la legítima defensa. Com altres col·legues, Tubau manifesta que un tribunal tècnic hauria condemnat Corominas, “tot i que no amb una condemna severa”. L'advocada també comparteix que el tribunal popular està preparat per jutjar els delictes contra la vida, ja que “són els més fàcils de jutjar”. No obstant això, Tubau reitera que hi ha una “divergència claríssima” entre la valoració d'un fet entre un jurat i un tribunal tècnic.“Abans era molt difícil que un tribunal professional condemnés per assassinat, la majoria els rebaixaven a homicidi. Ara, en el 90% dels casos els jurats reconeixen l'agreujant de traïdoria i condemnen per assassinat”, clou.

Aquest advocat fa una reflexió sobre l'absolució de Corominas: “Si llecs en dret fan aquesta interpretació de la legítima defensa, els tècnics ens haurem de plantejar qui està errat?” Molins aclareix que aquest veredicte no és vinculant ni crea jurisprudència, tot i que s'hi pot fer referència en altres judicis amb jurat. Tampoc creu que la vídua de la víctima hagi de tornar els 150.000 euros d'indemnització a Corominas perquè aquest admet que va matar Gazmend, amb l'error de creure que la seva vida estava en perill.

Aquest penalista considera més que correcta la no-culpabilitat de Corominas fonamentada en la legítima defensa completa per por insuperable. Rodrigálvarez va aconseguir que un jurat –i després ratificat pel TSJC– absolgués un home que n'havia mort un altre tirant-li una bombona de butà, amb l'eximent completa de por insuperable a l'agressor.

L'advocat aclareix que el jurat del cas Tous ha hagut de valorar, igual com fa un tribunal professional, els tres requisits obligats perquè es compleixi la legítima defensa. “La magistrada ha hagut d'introduir aquests requisits en les preguntes del veredicte, tot i que sigui de forma més planera”, afirma el lletrat, i si no és així s'hi pot presentar recurs. El lletrat i altres col·legues també comparteixen que les acusacions podrien presentar-hi recurs per les interrupcions del judici (la defensa va tenir un dia per preparar l'informe final i el jurat va descansar el cap de setmana). La llei fixa que les vistes s'han de celebrar en unitat d'actuació per evitar l'anomenada “contaminació”.