Unes 250.000 persones visiten cada any els Ports
Instal·len en sis accessos al parc aparells per enregistrar el nombre de cotxes i de persones
Durant aquests deu anys s'ha dotat el parc de tres centres d'informació i d'un alberg, i s'han equipat 24 itineraris
El 12 de juny que ve farà deu anys de la creació, a través d'un decret del govern de la Generalitat del 12 de juny del 2001, del Parc Natural dels Ports. Es tracta del segon parc natural més gran de Catalunya en extensió, després del Cadí-Moixeró, amb 35.110 hectàrees de superfície repartides entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta. Durant aquests deu anys, aquest parc natural ha passat d'un pressupost inicial de 263.000 euros a un de consolidat al voltant dels dos milions, i s'ha treballat per ampliar i dotar-lo de noves infraestructures. “Estem satisfets de la feina feta perquè després d'un parèntesi de molts anys s'han retrobat els Ports i s'ha intensificat la investigació i la conservació d'aquest espai”, diu el que ha estat director des de la creació del parc, Rafel Balada, que recorda que va ser a principi del segle XX quan es va prendre consciència dels valors naturals dels Ports, i que als anys seixanta ja es parlava de declarar el massís parc nacional. “Som a primera línia pel que fa a patrimoni natural”, hi va afegir Balada.
El cert és que deu anys donen per a molt, i durant aquest temps s'han impulsat tres centres d'interpretació i d'atenció als visitants: el de Roquetes, seu central del parc, situat a l'antic escorxador modernista, on hi ha una exposició permanent dedicada a la geologia dels Ports; el de la Sénia, situat a les antigues Escoles Velles, amb una exposició dedicada a la fauna i la flora, i el centre d'informació de Prat de Comte, encara pendent d'obrir al públic. Aquests centres es complementen amb l'Ecomuseu d'Horta de Sant Joan, on hi ha una exposició etnològica sobre la vida als Ports. Al marge s'han equipat 24 itineraris i s'han recuperat 105 fonts. També s'han condicionat 120 quilòmetres de camins dels 550 de què disposen els Ports.
Els últims anys s'ha fet una especial incidència a controlar l'accés dels visitants per fer gestió. “On veiem que passa més gent hi posem itineraris interpretatius”, explica Anna Avila, tècnica d'ús públic. Concretament, entre el 2007 i el 2008 es van instal·lar comptadors de vehicles en sis accessos diferents dels Ports (a Cova Avellanes, la Fou, la Vall, el Refalguerí i el riu Algars). N'hi ha de dos tipus: de tubs hidroacústics que funcionen per pressió i de bandes magnètiques. Aquests comptadors van enregistrar el 2009 el pas de 111.350 vehicles (les dades del 2010 no estan disponibles perquè van tindre alguns problemes amb els aparells), una xifra que extrapolada a la resta d'accessos i comptant 2,5 persones per vehicle permet calcular que durant aquest any van visitar el parc natural 250.500 persones. L'accés més transitat és amb diferència la Franqueta, a Horta de Sant Joan, amb més de 17.000 vehicles. Els altres accessos més utilitzats són el riu dels Estrets (7.200 vehicles) i l'Algars a Arnes (6.000). Altres conclusions són que hi ha puntes de visitants sobretot per Setmana Santa i els mesos d'estiu i la resta de l'any els cap de setmana.
El parc també té un comptador de persones (funciona a pressió) a la Caramella, on en un any s'han comptabilitzat 9.375 persones, i la idea és instal·lar-ne a altres accessos del parc.
El principal reducte de la cabra hispànica
Roser Royo
El parc natural dels Ports és un espai amb una gran biodiversitat tant pel que fa a la flora com a la fauna. Una de les espècies més importants que hi habiten és la cabra hispànica (Capra pyrenaica). De fet, als Ports, amb una població estable d'uns 3.600 exemplars, més uns 2.000 que habiten a la perifèria, hi ha el principal reducte d'aquesta espècie a la península Ibèrica. Per això als anys seixanta es va crear la Reserva Nacional de Caça dels Ports.
També és important la gran diversitat de quiròpters. De fet, després de diversos estudis coordinats pel Museu de Granollers, se sap que als Ports s'hi poden trobar 20 de les 28 espècies de ratpenats que hi ha a Catalunya.
Hi ha una gran diversitat de rapinyaires, entre els quals destaquen els voltors, el falcó pelegrí o l'àliga daurada. I igualment important és la presència d'amfibis com l'ofegabous. Recentment s'ha trobat una espècie de libèl·lula, la Macromia splendens, que no es troba enlloc més de Catalunya i que a la resta de l'Estat està en perill d'extinció.
Pel que fa a la flora, abunden els arbres monumentals i s'hi troba la fageda més meridional d'Europa. També s'ha descobert una planta endèmica, el corniol dels Ports (Aquilegia paui).
