Ferrmed apressa Foment a fer l'eix mediterrani

L'optimisme sobre la construcció del corredor mediterrani, desfermat en la presentació del projecte a so de bombo i platerets que va fer el ministre de Foment, José Blanco, s'ha fet fonedís en poc més de dos mesos. Durant aquest temps, el govern ha hagut d'anar recordant al ministre que si vol tenir enllestit l'eix el 2020, potser que s'hi posi de seguida. També s'ha unit a aquest clam Ferrmed, el lobby europeu que vetlla pel corredor i que el 18 d'abril ja va presentar un document a Foment en què reclamava més concreció i celeritat en la construcció.

Ferrmed recorda al govern espanyol que el corredor ja té un endarreriment de vint anys i que si s'haguessin fet les “inversions en el seu moment, la crisi actual hauria estat molt més lleugera i el país potser ja se n'hauria recuperat”. Els llocs per on ha de passar l'eix tenen el trànsit més gran de mercaderies de la Península, és el traçat que té “més potencial de creixement” de l'Estat i el que pot unir amb més rapidesa “els dos fronts portuaris més importants d'Europa (el mar del Nord i el Mediterrani occidental)”, fet que li dóna “un gran valor estratègic per a la UE”.

Vist amb deteniment, però, el projecte de Foment que, segons Blanco, havia de posar fi a “l'Espanya radial”, reprodueix els tics centralistes de tota la vida. Segons l'anàlisi que Ferrmed ha fet de l'estudi, només 20.000 dels 51.300 milions d'inversió previstos corresponen a infraestructures no radials del corredor, mentre que les connexions ferroviàries amb el port de Barcelona, per exemple, no tenen assignada ni data d'inici.

“Foment no està per la feina al 100%” –denuncia Joan Amorós, secretari general de Ferrmed–, no vol que la connexió amb Àfrica passi per la costa mediterrània, que seria el més lògic”. “Connectar la frontera amb Algesires a través de Madrid, suposa fer una volta de 300 quilòmetres”, afegeix. Per accelerar la construcció de l'eix, Amorós, que tem que la UE només el declari prioritari fins a Almeria, ha proposat un seguit d'obres a curt –el tercer rail entre Portbou i Cartagena, o la connexió als ports i aeroports– i mitjà termini –la circumval·lació de Girona, la línia de mercaderies entre Sant Celoni i Castellbisbal, i entre Martorell i Tarragona, o el TAV d'aquí a Castelló– per un import total estimat de 11.350 milions. I
és que “políticament hem d'anar port a port perquè Madrid mai comprarà
un projecte global que
desmantella una visió radial de segles”, clou l'eurodiputat Tremosa.