l'entrevista
“La dona s'ha oblidat, ha perdut l'autoconsciència”
Què és una doula?
La traducció literal seria “esclava”. És una dona que està al servei d'una altra, que l'acompanya en el procés de la gestació, l'embaràs, el naixement i la primera criança del fill. És el que abans feien les mares, tietes o veïnes. Les dones estaven allà i feien aquest paper. Els parts als hospitals són una cosa molt recent. La dona té el poder de donar vida i això al llarg de milers d'anys s'ha entès d'una forma màgica.
Hi ha tribus on encara es conserven aquests costums i creences?
Quan feia la meva formació em va sorprendre la informació sobre una tribu en què en el moment del part la dona està dins la cabana agafada a unes cordes que estira quan li vénen els dolors del part. Mentrestant, l'home és al sostre de la cabana amb els testicles lligats a les cordes que estira la seva dona des de baix. És la seva manera de participar i sentir en la seva carn el naixement del fill. Aquests homes després fan el procés de criança i maternitat del fill.
Costa de fer entendre el paper de la doula en la nostra societat?
Hi ha molta desconfiança. Estem deshumanitzats. Vas a un hospital i costa trobar algú que et miri als ulls i les cesàries estan a l'ordre del dia. Sort que hi ha llocs com l'hospital del Vendrell on ja hi ha sales amb pilotes per oferir parts més naturals.
Per què les dones rebutgen els acompanyaments?
Vivim en una societat en què hem de demostrar que ho podem fer tot sols. Tenim molta informació.
Però això és bo, no?
És bo si s'utilitza adequadament. Els nens poden tenir accés a molta informació amb la tele o amb l'ordinador, però és bo que la tinguin acompanyats d'un adult. La pluja de canvis és constant i molt ràpida. Jo no sóc tan gran i em costa adaptar-me a tots els canvis que em reclama només l'actualització de programes del meu ordinador. Les noves tecnologies per un cantó ens apropen, però per un altre cantó ens allunyen. I als hospitals hi ha molta tecnologia però falta acompanyament.
Què hem fet per perdre aquesta figura?
La incorporació de la dona al mercat laboral ens ha permès avançar molt, hem adquirit uns drets necessaris, però hem perdut coses. Ens hem oblidat. Ara, amb els anticonceptius, la majoria de les dones ja no tenen l'autoconsciència, la consciència del seu cicle. No saben com ressonen elles en el seu entorn.
La dona ha volgut assumir el paper de l'home per ser socialment reconeguda?
I no som homes. Crec que hem de reclamar la igualtat en drets, però hem de ser conscients que no som iguals, i jo personalment ni ganes. Els homes són lineals, les dones són cícliques. Si la societat em reclama que mantingui un ritme lineal i jo m'hi esforço estic trencant amb les meves necessitats i acabo amb dolor.
La culpa és de l'entorn?
Hi fa molt. Rebem moltes pressions: hem de ser més que mileuristes, hem de ser guapes, no podem tenir cel·lulitis, ni arrugues, hem d'estar contents, ser feliços, respirar només amb la part superior dels pulmons, sense fer soroll, no podem suar, no ens podem tirar un pet ni fer pudor... I ja ens ho imposen des de l'escola. Si t'escoltes a tu mateixa i et passes un matí mirant els anuncis de la tele, ja veus que alguna cosa no encaixa.
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 30-06-2011, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 30-06-2011, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 30-06-2011, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 30-06-2011, Pàgina 20
- El Punt. Penedès 30-06-2011, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 30-06-2011, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 30-06-2011, Pàgina 15