El castell de la discòrdia

El castell de Santa Pau ha estat des de fa temps motiu de disputa entre els equips de govern d'aquesta població i l'oposició. Tot i que està catalogat com a monument històric de patrimoni cultural i està declarat com a bé d'interès nacional, aquest emblema és de propietat privada, concretament de Milagros de Sarriera. L'Ajuntament de Santa Pau ha estat anys intentant arribar a un acord amb la propietat perquè el poble pugui fer ús d'aquest bé històric, sense èxit. L'ara exalcaldessa Esther Badosa va aconseguir el mes de febrer passat signar un conveni amb la propietat en el qual aquesta es comprometia a una cessió per 50 anys del castell a Santa Pau. El canvi de color polític a l'Ajuntament ha canviat el panorama de les negociacions. Pep Companys va ser investit alcalde del municipi després del comicis de maig i ell no creu que aquest conveni sigui el que més beneficia el poble.

El castell està tancat al públic des del 1968, quan les germanes dominiques van marxar d'aquestes instal·lacions on tenien una escola. El 2007, l'Ajuntament va signar un primer conveni amb la propietat, en el qual s'acordava la cessió de l'era i d'una cabanya que es troba a la part externa del monument.

Malgrat aquest primer conveni, Badosa va considerar que Santa Pau necessitava més del seu emblema i no es podia conformar amb només la cessió d'aquesta petita part de l'equipament i va començar els tràmits per aconseguir una concessió més gran, ja que considerava que el castell ha d'esdevenir un centre de desenvolupament social, cultural i econòmic per al municipi, en contra del que volia la propietat, que era canviar els usos del castell i rehabilitar-lo com a hotel de luxe. Badosa durant tres anys va mantenir converses amb la propietat per tal de convèncer-la que l'única manera que hi havia per aconseguir fons per restaurar les instal·lacions era que cedís la propietat a l'Ajuntament, perquè l'ens pogués utilitzar-lo en benefici del municipi i, d'aquesta manera, es podrien demanar subvencions públiques per a la rehabilitació. El primer pas per aspirar a les subvencions que atorguen el Ministeri de Cultura i el Ministeri de Foment conjuntament per a la reestructuració de monuments d'aquestes característiques és que l'edifici estigui cedit a una administració pública per un mínim de 50 anys i que sigui declarat un bé d'interès nacional, cosa que ja compleix.

L'equip de govern de Badosa, que estava format per alternativa per la Garrotxa i per CiU, va aconseguir la cessió de l'ús del castell per 50 anys, però també va signar un protocol de seguiment de la cessió, perquè la propietat tingui constància que l'Ajuntament compleix l'acord d'ús públic del castell i que la propietat té preferència a l'hora d'explotar la segona planta, però el cost de les obres d'adequació anirien a càrrec de la iniciativa privada. La intenció de l'anterior equip de govern era una vegada aconseguit el finançament extern, adequar la primera planta amb una biblioteca pública, ja que Santa Pau no en té cap en aquests moments, que tingués una arxiu documental, també amb un centre d'interpretació medieval, amb un auditori per a conferències i amb una petita botiga on es poguessin adquirir productes típics.

El projecte que va encarregar l'Ajuntament per a la rehabilitació i conservació del castell va tenir un cost de 99.000 euros i va ser finançat totalment amb diners procedents de subvencions públiques. El projecte consta de quatre fases: la primera, de rehabilitació de l'estructura externa, que tindria un cost de 1.005.995 €; la segona, d'adequació de la primera planta per poder-hi ubicar equipaments culturals; la tercera fase, de compra de material per omplir aquest equipament, i la quarta constaria a poder utilitzar les altres estances. Aquest projecte va estar presentat i aprovat al departament de Patrimoni Cultural de Girona el 13 de maig. Un cop presentat el projecte i el conveni de cessió, el municipi de Santa Pau està en espera que els dos ministeris acceptin donar els diners per a la rehabilitació que cobririen el finançament de la primera fase en un 70% o 75%.

Aquest projecte, però, no convenç l'actual alcalde del municipi, Pep Companys, que tot i que admet que és un pas molt important, no veu de bon ull el document de protocol que va signar l'Ajuntament amb la propietat, en el qual s'estipula que aquesta, un cop finalitzada la primera fase de restauració, podrà fer ús de la segona planta del castell. Companys apunta que aquest conveni no pot tenir vigència, ja que no ha estat aprovat pel ple municipal, cosa que sí que va fer el primer. Segons el nou alcalde, aquest document beneficia molt més la propietat que la població. El nou equip de govern vol tornar a negociar les condicions amb la propietat i ha concertat una cita amb la família Sarriera per a principis de juliol. L'alcalde també ha mantingut contactes amb representats dels ministeris que li han comunicat que per estudiar el projecte de rehabilitació, l'Ajuntament ha de presentar més informació, com ara uns estudis geotèrmics de la localització del Castell. Companys està a favor de tirar endavant el projecte sempre que la propietat renegociï el conveni. En cas contrari, el projecte no tiraria endavant, però sí que exigiria legalment a la propietat que mantingués el castell sota unes condicions de seguretat que ara no està mantenint. Tot i les diferències d'opinions, tant Badosa com Companys, han coincidit que aquesta és l'oportunitat del poble per poder gaudir d'una vegada per totes del castell, que actualment es troba en una estat pèssim de conservació.

Des de l'oposició, Badosa ha manifestat que continuarà lluitant per l'ús públic del castell.