La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en “regressió absoluta”
Un informe presentat per la Fundació Mar xifra en un 25% la costa necessària a protegir, enfront del 1% actual
La sobrepesca i l'ancoratge de les embarcacions recreatives són dos dels problemes més urgents a la Costa Brava
El litoral català es troba en una situació de “regressió absoluta”, degut especialment a la sobreexplotació pesquera i a l'excés de pressió humana sobre el medi, segons ha posat en relleu el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.
Aquesta conclusió es desprèn del resultat de les dades que ha presentat aquest dilluns la Xarxa de Seguiment Ibèric de Litoral Marí (Silmar), un projecte que engloba una vintena d'estacions de seguiment submarí a Catalunya i a les Illes Balears.
El projecte, nascut el 2009, pretén fer una radiografia continuada de la situació del litoral i fins ara, ha permès constatar l'afectació negativa que té l'ancoratge de les embarcacions recreatives, i l'aportació extra de sorra a les platges sobre la biodiversitat, entre d'altres exemples.
Ventura ha recordat que menys de l'1% del litoral català es troba en aquests moments protegit, en front del 25 % que ha considerat que seria necessari salvaguardar.
La contaminació i el nombre d'espècies invasores - sobretot organismes vegetals - són un altre dels problemes detectats, de manera que la Fundació Mar ha demanat una major “voluntat” i inversió per part de les administracions per millorar la conservació, ja que han considerat que és 500 vegades més econòmic conservar que haver de recuperar posteriorment.
“A la Mediterrània es pesca cinc vegades més del que es podria i subvencionem una activitat primària insostenible”, ha alertat igualment Ventura, en assenyalar la necessitat de limitar la pesca d'arrossegament i optar per mètodes artesanals.
El perill d'ancorar
La situació és diferent en funció de l'ecosistema, i en el cas de la Costa Brava, la sobrepesca i l'ancoratge de les embarcacions recreatives són dos dels problemes més urgents, de manera que l'associació ha considerat necessari fomentar que els propietaris de les barques tirin les seves àncores de forma responsable.
A la Catalunya central, d'altra banda, la Fundació Mar ha contrastat que la regeneració de les platges és el que més ha danyat el medi, així com la construcció d'infraestructures que han alterat la circulació de corrents marines, i posa com a exemple l'afectació de les obres d'ampliació del Port de Barcelona sobre l'estació de seguiment del Delta de Llobregat, on les aigües estan brutes i “fan pudor”.
La coordinadora del projecte Silmar, Evelyn Segura, ha precisat també que una de les principals problemàtiques de les platges de Tarragona es el trànsit constant de vaixells de gran calat, amb un potencial contaminant molt elevat.
Malgrat això, també hi ha exemples per a l'esperança, com el cas d'Es Banc, a Formentera, on s'ha comprovat que la protecció que hi ha sobre aquest espai ha permès la bona conservació de l'ecosistema.
