Quan la màgia és també espiritual

Quan una fira surt dels convencionalismes tradicionals pensem que es tracta d'una mostra alternativa destinada exclusivament a un públic més aviat minoritari. La Fira Màgica de Santa Susanna demostra exactament el contrari. Igual que el bagul d'un prestidigitador, la trobada d'aquest cap de setmana ha amagat un munt de propostes d'àmbits i camps molt diversos. En algun cas fins i tot antagònics, però amb l'obligació intacta de sorprendre els visitants i de fer-los partícips de moments únics que van des d'un espectacle d'un mag i una xerrada sobre creixement personal o medicina alternativa fins al contacte amb les tècniques per millorar i harmonitzar les emocions.

El director de la iniciativa, Àngel Sànchez, considera que la fira, per sobre de tot, fa un esforç titànic per presentar productes, professionals i tècniques perquè “l'ésser humà sigui més humà i menys animal”. Sànchez, a més, es mostra satisfet de la resposta aconseguida i, més enllà de les xifres d'afluència, parla de la qualitat del públic després del parèntesi de l'any passat, en què no es va poder fer. Després d'una nit intensa amb rituals de foc, mantres per meditar sota la lluna, una gran gala màgica i un final de revetlla amb el grup Hotel Cochambre, ahir la masia fortificada de Can Ratés, escenari immillorable del certamen, oferia un ambient més místic.

Per primer cop, la fira oferia una trobada de corrents i líders espirituals. Els budistes, els càtars, els hare krixna, els hopis i els cristians s'alternaven en el pati de la masia convertida en una àgora i en un espai d'intercanvi cultural i religiós. Van coincidir en el missatge: l'amor universal, la pau i la necessitat de recuperar la fe, els valors i els referents en una societat cada cop més materialista. I és que com apunta Àngel Sànchez, Crist, Buda i Al·là comparteixen moltes coses. La proposta també va servir per homenatjar Amma, coneguda mundialment per repartir abraçades i considerada com una santa viva. Però segurament qui més atenció va despertar va ser el mediàtic pare Jony, un mossèn rocker que, segons va dir, utilitza el llenguatge universal de la música per donar a conèixer i predicar, sobretot als joves, la paraula de Déu.