Bateig del País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter
La seu administrativa de l'entitat es va inaugurar aquest dissabte passat a Prats de Molló
Alcaldes i diputats del Vallespir i del Ripollès van coincidir aquest dissabte 2 de juliol a Prats de Molló per reivindicar les relacions entre les dues vessants de la frontera. Prats de Molló és des de dissabte la seu administrativa del País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter. Però més enllà de les oficines que dirigirà des d'allà Aurélia Greiveldinger, dissabte es començaven a posar en pràctica les primeres activitats d'aquesta nova entitat, amb una sèrie de visites guiades a Beget i Camprodon (en català), i Prats de Molló (en francès), i una excursió a les fonts del Tec i del Ter.
El País d'Art i d'Història de les Valls Catalanes del Tec i del Ter és una estructura pionera: tot i que es crea sobre el model de les viles i països d'art i d'història avalats pel Ministeri de Cultura francès, és la primera vegada que es crea una entitat d'aquest tipus amb una dimensió transfronterera. Els municipis i agrupacions de municipis que a partir d'ara formen aquesta xarxa (valls del Ter, del Tec, Vallespir, vall de Camprodon i fins a Sant Joan de les Abadesses) tenen ara a la seva disposició l'eina amb la qual han de proposar una programació d'accions conjuntes per fomentar el seu patrimoni, en direcció als visitants, però també amb vista a la població local i molt especialment amb vista als joves amb accions educatives.
A l'acte oficial de llançament de l'entitat hi assistien els principals impulsors del projecte: Bernard Remedi, alcalde de Prats de Molló i la Presta, Francis Manent, president del Pays Pyrénées-Méditerranée, Esteve Pujol, alcalde de Camprodon i diputat al Parlament de Catalunya, Josep Coma, president en funcions de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Jacqueline Irles, diputada del Vallespir, i Antoine André, sotsprefecte de Ceret.
Tots van coincidir en la importància i el paper innovador d'aquesta entitat, i en el fet que ha de permetre reforçar i actualitzar unes relacions entre banda i banda de la frontera que sempre han existit.
