Blanco veu ara la llum

Primer va ser la supressió de l'AVE entre Toledo i Conca, amb una mitjana de vuit passatgers diaris, i ara, la revelació del ministre de Foment, José Blanco: “Cal pensar en les infraestructures amb sentit econòmic.” Els mateixos que fa pocs anys volien “cosir Espanya amb fils d'acer” –en paraules de l'exministra Magdalena Álvarez– s'adonen ara que el model d'infraestructures i de transports actual de l'Estat és completament inviable. “No hi ha pitjor cosa que un port sense trànsit de vaixells, un aeroport sense avions i un tren sense passatgers”, va lamentar i admetre dimarts Blanco.

“Se n'han adonat ara, quan no hi ha diners”, lamenta Francesc Robusté, catedràtic de transports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Durant els darrers deu anys de bonança econòmica, algunes administracions han gastat els diners públics com si no fossin de veritat”, constata Robusté. I ara, quan la caixa és buida, en paguem les conseqüències.

Fonts del Ministeri de Foment asseguren que la majoria de les línies d'AVE són rendibles, però no deixa de ser curiós que un estat com l'espanyol sigui un dels que té més quilòmetres d'alta velocitat del món després del Japó. Molts més que països com ara els Estats Units i el Canadà, que sostenen que no són “prou rics per pagar-se'ls”.

“No s'ha fet cap estudi de viabilitat per als AVE perquè als polítics no els interessa mai que els diguin què s'ha de fer”, denuncia Robusté. En el mateix sentit s'expressa José Vicente Solano, membre de la comissió de transports del Col·legi d'Enginyers de Canals, Camins i Ports de Catalunya: “Alguns alcaldes de capital de província es creuen amb el deure de fer-hi passar l'AVE.”

Àlvar Garola, expert en avaluació d'infraestructures de la UPC, reclama que es tingui en compte que les infraestructures “han de ser rendibles en termes socials” i que “els beneficis que aporten a la societat han de ser superiors als costos”: “Els estudis de viabilitat d'un projecte s'haurien de fer des d'una òptica independent. Ha de ser una persona externa qui en faci l'avaluació i a l'Estat això es fa molt poc”, critica Garola, que recorda que “hi ha metodologies, com la del Col·legi d'Enginyers”, per mesurar la idoneïtat d'un pla.

Però, fins ara, la priorització no s'ha basat en criteris de cost-benefici, sinó en d'altres de vertebració nacional (espanyola, és clar) com el famós objectiu que no hi hagi cap capital a més de quatre hores en tren de Madrid. En altres ocasions han prevalgut interessos polítics molt discutibles com ara la tossuderia de José Bono, que quan era president de Castella-la Manxa es va entestar a “vertebrar” la seva comunitat autònoma a còpia de connectar les capitals manxegues amb AVE al marge dels interessos dels seus ciutadans, que pràcticament només utilitzen l'alta velocitat per anar a Madrid i València. I, mentrestant, obres clau per al corredor del mediterrani com la connexió en alta velocitat entre Castelló de la Plana i Tarragona continuen als llimbs.