«Ni jo ni els meus amics no vam sentir cap avís de la càrrega dels Mossos, només trets»
Un tercer jove que està ingressat en estat greu s'afegeix als dos que han perdut un ull i també denuncia la policia
Cansat i visiblement abatut, Alpuente va dedicar uns minuts ahir a la tarda a aquest diari per donar el seu testimoni en primera persona. Admet que se sent «fotut» i que ara es troba immers en aquell procés mental en què assimila «a poc a poc el que ha passat». Però comencem pel principi. «Jo era a la cantonada de la plaça de Catalunya amb Canaletes. A les dues de la matinada en punt, quan es van apagar els focus de la festa de TV3, els mossos van començar a carregar a trets», relata. Hi afegeix que tot seguit van començar les inevitables corredisses –«tota la plaça era plena de gent»–, i ell i els cinc amics que l'acompanyaven en aquell moment van començar a córrer. «Vam intentar sortir d'aquell punt, i els mossos només ens van deixar tirar passeig de Gràcia amunt», desgrana l'Òscar, que detalla que el fet que molts dels carrers de l'entorn de la plaça estiguessin acordonats pels mossos va fer que es visquessin escenes de nerviosisme: «Hi havia molta gent, també nens, que es veia que passaven por, però els mossos es negaven sistemàticament a deixar-los passar per carrers com ara Diputació.» L'única solució, doncs, era continuar passeig amunt. A l'altura de l'edifici de la Borsa, es produeix el funest incident. «Hi havia dos furgons a la calçada i jo era a la vorera amb dos amics, ja que als altres ja els havíem perdut. Vam veure un home amagat entre dos cotxes, i quan van parar els dos furgons els va llançar una ampolla i va marxar corrent. Immediatament els mossos van sortir del vehicle i van començar a disparar pertot arreu, i em van enxampar a mi... No vaig veure res, i vaig caure a terra.» Del que va passar després, en té constància: «Els mossos no em van auxiliar, va ser la gent que hi havia per allà, la que em va portar darrere d'un quiosc. Després [els agents] van passar a quatre metres de mi, se'm van quedar mirant i van marxar. Va ser un company, qui va haver de trucar a una ambulància.»
L'avís d'alerta
Des que es va conèixer l'incident, el Departament d'Interior ha repetit de totes les maneres possibles que abans que els antiavalots comencessin a carregar es va alertar per megafonia els congregats que es dispersessin. «Ni jo ni els meus amics no vam sentir cap avís. Si el van fer, devia ser a Canaletes, però a la plaça de Catalunya no es va sentir res. Només trets», rebat el jove.
L'Òscar ha d'afrontar una recuperació complexa, amb l'agreujant que li quedaran unes seqüeles greus. «Divendres em van operar –explica–, però van dir que no podien fer res per l'ull esquerre. L'he perdut.» La convalescència serà dura. «Els metges m'han dit que haig de tenir paciència. S'ha de curar la ferida, i d'aquí a un temps hauré de tornar a passar per la sala d'operacions perquè em posin un ull ortopèdic.O sigui, que estaré un any entrant i sortint de l'hospital», diu el jove. La família d'Alpuente ja ha contactat amb una advocada per denunciar l'actuació policial. Aquest procés el faran de manera conjunta amb el lletrat de Jordi Naval, el jove de 24 anys que també ha perdut la visió d'un ull a conseqüència de l'impacte d'una bola de goma disparada pels mossos. Mentre això es concreta, la investigació del Departament d'Interior avança. «Afers interns em van venir a veure ahir per demanar-me la versió dels fets», explica l'Òscar, que hi afegeix que posteriorment també va rebre la visita d'una patrulla dels Mossos «per disculpar-se». Accepta les disculpes? «Sí, sempre que això no torni a passar i no amaguin el culpable; vull que el responsable d'haver-me fet això em miri a la cara», conclou.
Tercer ferit greu
En el tercer cas, i segons van relatar els amics de la víctima a TVC, el jove hauria demanat permís als mossos per travessar la Rambla i hauria rebut la pilota al pit just quan passava amb els braços aixecats.
La germana del jove va afegir-hi que havia tingut una hemorràgia interna i que tenia el pulmó i el cor molt afectats.
«Tornaríem a passar pel calabós»
laura portal«Tornaríem a passar pel calabós si amb això el Barça tornés a guanyar la Champions.» Així de contundent és l'afició pel FC Barcelona de Joan Casellas i Lluís Noguer, els dos gironins que dimecres van ser detinguts a Civitavecchia, a 25 quilòmetres de Roma. La causa, dos ganivets que duien al cotxe: l'un per tallar pernil i l'altre que era l'eina de treball de la dona d'un d'ells. Després de totes aquestes peripècies i d'una experiència tan desagradable, ahir van arribar a casa i van ser rebuts com a herois pels seus familiars, amics i veïns.
«El primer dia ens van tractar molt malament, no teníem ni una manta. Vam dormir en un calabós de 6 metres quadrats», explicaven. Sortosament, dijous s'havien mogut fils des de Catalunya i les condicions van ser una mica millors. El resultat del partit el van saber per dos nord-catalans que també havien estat detinguts i que van ser els seus companys de penes.
Els detinguts, a casa
laura portal«Tornaríem a passar pel calabós si amb això el Barça tornés a guanyar la Champions.» Així de contundent és l'afició pel FC Barcelona de Joan Casellas i Lluís Noguer, els dos gironins que dimecres van ser detinguts a Civitavecchia, a 25 quilòmetres de Roma. La causa, dos ganivets que duien al cotxe: l'un per tallar pernil i l'altre que era l'eina de treball de la dona d'un d'ells. Després de totes aquestes peripècies i d'una experiència tan desagradable, ahir van arribar a casa i van ser rebuts com a herois pels seus familiars, amics i veïns.