La connexió irlandesa

Las Vegas, Florida, Memphis. Cal obrir una línia d'investigació per esbrinar la misteriosa tradició col·lectiva dels noms d'evocació nord-americana dels típics bars de poble a les Borges Blanques. Els autòctons consultats no en saben treure l'entrellat. Així que, mentre algun estudiós d'aquells a qui les vacances l'angoixen s'hi posa, enfilem cap al nou local de la capital de les Garrigues. De nom, O'Brothers.

Sorpresa. Aquí la connexió atlàntica està ben fonamentada. Res de tallats corrents, partides de botifarra per espantar la calor i màquines escurabutxaques entre taules de fòrmica i barres d'alumini. L'O'Brothers és una cerveseria irlandesa amb tots els ets i uts. Malgrat que no esperem trobar-nos a un W.B. Yeats aferrat a la pinta mentre repassa mentalment el verd i humit passeig matinal pel comptat d'Sligeach, l'ambient i la beguda sí que ens permetrien emular-lo, tot evocant el possible vessant místic de les oliveres. Per sort, Xabier Villafranca, navarrès i amb arrels també a l'Espluga Calba, ha actualitzat la cerveseria de Yeats, mantenint-ne l'esperit.

L'O'Brothers és un local càlid, de fusta fosca, paper “tartan” a les parets i tamborets alçats a la barra que, si vas sol, conviden a la tertúlia amb el propietari o, si estàs ensopit, a deixar-te portar per bandes irlandeses com The Mahones, The Young Dubliners o The Pogues. La parròquia borgenca s'hi ha abocat. Més tenint en compte que, com els irlandesos, els garriguencs són gent d'emigració i, per tant, cosmopolita. Sobretot d'emigració nocturna i estiuenca: “Tothom fot lo camp per divertir-se a Tarragona, Mollerussa, Barcelona o Lleida. Aquí no tenim estiuejants de segona residència. En això som ciutat...”, ens confessa un autòcton sense ni un bri d'autocompassió. Xabier Villafranca ha volgut capgirar-ne la tendència i “dinamitzar” els capvespres borgencs contagiant la seva passió. “Ens agrada el rotllo rural irlandès i nord-americà”, confessa aquest dissenyador de professió, que compagina la cerveseria amb una empresa de disseny de samarretes (metersaker.com). Curós amb els detalls, l'escut de la cerveseria -dissenyat per ell- no podia ser res més escaient que un bonic tractor Ford vermell. Té clients des dels 20 als 88 anys, que nit rere nit van tastant la quinzena de cerveses que s'ofereixen. Els fans d'aquest beuratge antic saben que és millor el barril que l'ampolla i aquí tenen quatre aixetes esplendoroses de Guinness, Paulaner, Fosters i Murphys. “És un luxe a Ponent, fins ara només en trobaves a Lleida capital o al Pirineu”, explica Villafranca”. Un client hi posa cullerada amb humor: “Després dels semàfors, posar un bar irlandès ens dóna categoria com a poble...”. Bromes a banda, en pocs mesos, l'O'Brothers ja s'ha fet un forat en la ment dels irlandesos d'adopció sentimental i ha aconseguit atraure clients fins i tot de Lleida, atrets per l'autenticitat de la cervesa, la música i el bon ambient que imprimeix el Xabier.”No som una franquícia cervesera d'aquelles que hi ha a Lleida, on tot sembla de cartró-pedra”.

Les tres pantalles de televisió estan silenciades, però a punt per veure els partits de futbol dels equips irlandesos, el Barça i el Glasgow. La cerveseria també és la secció de Ponent del club de fans català de l'hamburgès Sant Pauli FC-. Una colla de joves s'hi aplega regularment a contemplar boxa. Aquesta nit, també podem seguir en mut les evolucions de Chartlon Heston a “Cuando ruge la marabunta”. Però la colla de clients asseguda al racó passen de llarg de la proposta cinèfila i prefereixen comentar els últims xafardejos locals i les possibilitats dels concerts del proper cap de setmana. Com és pertinent, la promesa de la pinta de Guinness de barril es fa esperar uns instants mentre tanca el cercle entre l'amargor densa del fons i la untuositat de la deliciosa escuma superficial. No hem sopat i arrasem els cacauets. És d'agrair que a l'O'Brothers els serveixin en racions extrageneroses, i siguin grossos, frescos i amb el punt de sal just. Hora de tancar, però unes clientes opinen el contrari i desmunten la pila de cadires de la terrassa. En Xabier no protesta i serveix més cervesa. Nosaltres ja hem escurat la Guinness i anem a descobrir un altre local mític borgenc, de nom misteriós i obscurs: el Pandemonium -“Panda” entre els locals- on fan entrepans quan sigui i del què sigui... Caminem pels carrers quasi deserts encara assaborint les restes de l'amargor a les papil·les, i ja planegem el proper viatge a l'O'Brothers. Nosaltres sí esdevindrem estiuejants a les Borges, però de cerveseria.