Societat

Totem també ha arribat als 40 anys

Gestionada encara pels seus promotors, la discoteca tarragonina va ser clau perquè la gent deixés de marxar a fora per gaudir de l'oci nocturn

A Tarragona ciutat, la nit tampoc no s'entendria sense la discoteca Totem; un recinte que acaba de complir 40 anys. Quatre dècades que han servir per generar infinitat d'anècdotes i vivències entre els tarragonins i tarragonines d'edats compreses entre els 30 i els 60 anys, i bona part dels que han mogut els malucs a la seva pista en retenen records inesborrables.

“Crec que hem fet un servei a la ciutat”, explica Maria León, la seva propietària des de l'any 1971, quan es va traslladar a Tarragona per afavorir la salut d'un dels seus fills, i ja s'hi va quedar per sempre. Respecte a la recepta perquè el negoci es mantingui fidel a la idea original, León confessa que “no existeix cap fórmula màgica, tan sols és qüestió que t'agradi la feina i que el tracte amb la gent sigui correcte”.

Tot i que en els darrers anys el nom de la discoteca s'ha associat més a l'oci nocturn, molts dels seus clients es van estrenar a les “tardes light” amb només catorze anys, fent els seus primers intents d'interacció social fora de l'escola i arrecerats per l'escalfor que sovint dóna la llum en clau baixa. “Formàvem bona gent”, recorda León. Al principi, la mitjana d'edat de Totem no arribava als 25 anys, principalment perquè “als anys setanta, tothom ja estava casat a aquella edat”, explica Christian Compte, fill de la Maria i gerent actual de la sala de festes. De fet, un dels trets identitaris de Totem és la seva música, difícilment comercial.

Les raons que van impulsar els seus propietaris a batejar-la com a Totem són senzilles: “Volíem un nom que fos universal, curt i que no fos ni català ni castellà”, recorda León. En aquells moments, l'oferta d'oci nocturn a la ciutat ja estava coberta amb les dues discoteques dels hotels Imperial Tarraco i Lauria, i Penny Lane, a Cala Romana, i Zodiac, al carrer Sant Francesc, i potser per això el primer intent per fer-la també espai de nit, a finals dels setanta, no els va funcionar del tot bé.

Pels volts del 1983 l'oferta vespertina també es va ampliar als divendres. Durant aquells anys, els bars dels voltants –l'antic Pachito, el San Siro, el “Choris” i l'Assumpta– van aprofitar l'impacte que va suposar Totem. A principi dels noranta per fi es va poder fer un forat a les nits. “Vam detectar que quan tancaven els pubs del carrer Pau del Protectorat la gent marxava cap a Salou”, remarca Compte. Era l'època posterior als Jocs Olímpics de Barcelona. Després de superar el bloqueig de l'exalcalde Nadal, Totem va acaparar la nit tarragonina fins que l'efecte novetat del Port Esportiu els va fer parar un altre cop. Un cop passat el ressò, i sense haver aturat l'activitat del tot, a principi del nou segle, Totem va tornar a aixecar-se amb tot el seu esplendor. Quaranta anys ja la contemplen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.