El senyor Pitarch, els germans Bachowski i la píndola blava

A penes acabe de repassar la contestació d'un article d'opinió del Sr. Lluis Martínez publicat ací dilluns passat i em desdejune les declaracions de mon apreciat —ho dic sincerament— Josep Pitarch a compte del títol 'La policia, la neteja del poble i l'adrenalina (sense embuts ni mentides)' del Col.lectiu els Bars de la Plaça. I per més que em dola i em dol, només puc dir que embuts i mentides no sé, però boles i grosses com a catedrals, almenys quatre en dos paràgrafs i a més seguides. De no ser una persona ben pensada, diria que Pitarch i Lluís Martínez s'han posat d'acord per a passar un estiuet entretingut a costa de donar botifarra a la policia de Silla. Hi ha a qui li dóna per anar a veure obres i altres s'enganxen als colebrots. Vaja per davant que jo no estic jubilat i a banda de procurar aclarir el que és manifestament incert (crec que és la meua obligació quant es denosta injustament al col·lectiu que dirigisc), tinc altres mil coses que atendre. Per això, intentaré no estendre'm massa.

Pareix que 'el col.lectiu' abraça sense més les tesis del Sr. Lluís Martínez en l'article 'Tenim un exercit i ens furten els melons' a què ja he contestat amb dades objectives i que si tinc la fortuna de que isca publicat en este mig, supose permetrà apreciar qualsevol lector imparcial que l'home parla de coses i xifres que anem, de cap manera. El que sí m'ha estranyat és que Pitarch, que ha sigut Alcalde de Silla durant quatre anys, les assumisca com a pròpies. Ni tan sols s'assabentava de la plantilla de policia amb què comptava i el que costava? Perquè pareix que no, vist el que he vist. Així qualsevol. Una altra qüestió són les afirmacions sobre la meua trajectòria professional (mana nassos) i les seues pel·lícules sobre les nostres conversacions inexistents perquè no es fera pública una sentència pública (bola), l'augment de sou desorbitat pretés (bola - 132 euros/mes. El Jutjat 8 va dir que no i el 7 després que no, que 318 sí, ja veuen), que este augment m'hauria convertit en el funcionari més car de l'Ajuntament (una altra bola, ni en eixe ni en el superior que em va reconéixer la Justícia). I com la meua memòria encara dóna per a acabar el dia i el paper és molt patit, em jugue amb ell una paella —poden vindre tots els seus parroquians— a què li demostre amb documentació oficial que tot açò que ha dit és mentida.

I també és una temeritat culpar Baixauli i a Roser (es notori que ni un ni una altra em tenen massa estima) d'haver beneficiat a la Policia per traure'ns d'una quadra insalubre que compartíem (tot l'exèrcit, senseret) amb una sola tassa de vàter sense porta i una taula on els companys esmorzaven a dos escassos metres de qui defecava. Sí, tot això quan ell era Alcalde. Caldrà recordar-li també que allí convivíem amb puces i ratolins amb triennis i que inclús el sostre se'ns queia literalment en el cap (un dels companys va resultar ferit pels enderrocs). I què dir de detinguts, denunciants i víctimes, junts en totum revolutum o emmanillats, els primers, en la barana de les escales del teatre perquè no hi havia on ficar-los. Segur que ell no se'n recorda, però l'Inspector de Treball que va alçar no sé quantes actes i que deia que en la seua vida professional havia vist una situació tan lamentable i jo, sí ens recordem. Com per a oblidar-ho.

Però és que el Sr. Pitarch tenia llavors una visió particular de la seguretat pública: si s'edificava un quarter enorme per a la Guàrdia Civil, les autoritats centrals ens ho ompliran de guàrdies. Això sí que és defensa del propi. Que en les reunions conjuntes de comandaments els policies li haguérem de pregar que no es dirigira als guàrdia civils com 'Mi sargento' o 'Mi teniente' entre anècdotes de la mili perquè això quedava bé per a un figurant del remake d'El crim de Conca, però no per a l'Alcalde de Silla no deixa de ser una anècdota. Un company que vaig tindre (ell, al contrari que jo, es considerava poc o res espanyol) es lamentava amargament amb certes conductes d'alguns dels seus companys de ideologia quan tocaven poder i fins va compondre una tonada que cantussejava pesadament a la sala de taquilles de les dependències:

'Sóc fill de la meua terra, // i el centralisme no em mola, // però és veure el teu port ferm // i el verd del teu uniforme // i l'esfínter se m'afluixa // i em goteja Pepsi-Cola'.

Però com jo conserve —al menys fins ahir— un record entranyable de Pitarch com a persona (li he vist fer coses realment bones), encara que com a Alcalde no em pronunciaré (menuda papereta) vull pensar que açò que ha dit sobre la policia i sobre mi no ho ha fet conscientment (els meus companys, cregueu-me, están encara perplexes) i s'està referint a una realitat virtual que no és la nostra. Com el Morfeu advertia a Neo en Matrix: 'El que jo t'oferisc és la veritat, res més'. I la pastilla blava li portaria a creure el que volguera creure i la roja li faria quedar-se al país de les meravelles. A veure si demà no s'equivoca de pastilla.

*FRANCESC XAVIER GENOVÉS I BALLESTER és Doctor en Dret i Cap de la Policia Local de Silla