L'hospital que vol canviar actituds

Vesteixen bata i pantalons blancs, van identificats com a voluntaris i durant un temps, que oscil·la entre les trenta i les noranta jornades, passen quatre hores diàries al costat dels pacients del Capio Hospital General de Catalunya (HGC), situat a Sant Cugat. Fins aquí, tot ben normal. El que fa diferents aquests voluntaris de la resta és el motiu pel qual passen aquestes hores a l'hospital: una sentència els ha condemnat, majoritàriament, per un delicte de seguretat viària. Els penats poden escollir entre pagar la multa econòmica o prestar serveis a la comunitat. I des del 2009, ja són dinou les persones que han triat l'HGC com el lloc ideal per començar a canviar d'actitud.

I ahir, responsables del primer hospital català que s'afegeix a aquest programa i del Departament de Justícia de la Generalitat, explicaven els fruits d'aquesta col·laboració. Pius Fransoy, cap de l'àrea de Mesures Penals Alternatives de la conselleria de Justícia, assegura que l'HGC “s'hi ha afegit amb ganes”, una actitud que possibilita que el recinte hospitalari “sigui el lloc adequat” per als penats. Fransoy remarca que el més important és que “la imposició i el compliment d'aquestes penes siguin vistes com socialment útils”. L'HGC s'afegeix a les 1.300 entitats i institucions del país que col·laboren a donar sortida a les 5.000 sentències que inclouen serveis a la comunitat i que estan pendents d'execució. Els responsables de Justícia i de l'HGC són els encarregats d'estudiar els perfils dels penats que més encaixen amb les necessitats de l'hospital. Ana Cruz, directora d'Infermeria de l'HGC, explicava que l'hospital cobreix així la necessitat de voluntaris, els quals “aprenen a respectar determinats valors que abans no coneixien”. La infermera responsable del programa i experta en l'acompanyament en el dol, Xusa Serra, afegia que els voluntaris “es preparen per a les adversitats futures que els pot portar la vida”. Alguns dels voluntaris donen un cop de mà als responsables de l'àrea de pediatria, i n'hi ha d'altres que ajuden gent gran tot substituint els familiars que, pels horaris laborals, no hi poden ser. Serra també explicava que el primer dia els penats “arriben amb cara d'espantats” però que al cap de pocs dies “es relaxen i se senten útils”. I molt sovint aquesta utilitat es tradueix en ganes de continuar la feina de voluntari. Segons Cruz, la meitat dels penats que han passat per l'HGC han demanat, abans d'acabar la condemna, continuar fent de voluntaris quan l'acabin.

Dels dinou penats que fins ara han passat per l'HGC, en queden cinc. Laura López, de 27 anys i veïna de Castellbisbal, n'és un. López va triar l'opció del voluntariat després de ser condemnada per alcoholèmia i de descartar pagar 1.440 euros. Treballa en medicina xinesa i teràpies naturals, i ha trobat en el voluntariat “una oportunitat per descobrir nous valors”. L'estada a l'HGC s'allargarà fins al 15 d'agost i assegura que li ha servit “per descobrir la feina del voluntariat i la solitud que pateix molta gent”.