Sí, és molt fàcil d'entendre

Amb els estris de platja pràcticament empaquetats, la crema solar amb protector del mil (la meua pell és molt sensible al sol), el tanga ben plegadet a un racó de la maleta i els meus néts Sau i Ona nerviosíssims del comboi que porten, a punt d'arrencar el meu utilitari per anar-me'n a passar uns dies a la platja amb la família, he descobert les tribulacions que a la meua amiga Teresa Badenes li provoca que jo haja destapat el cost del servei de seguretat ciutadana, un afer que és públic, encara que pocs sillers se n'havien adonat.

Però, Teresa, si és molt senzill. El servei de seguretat ciutadana té un cost anual de 1.800.000 €, una quantitat que, a hores d'ara el poble de Silla no pot pagar. Dir això i aclarir que el munt és degut a una plantilla de personal excessiva i a una estructura de comandament superpoblada, que no respon a les necessitats del municipi, sinó als interessos concrets i particulars d'una persona, no és cap atac a la policia ni constitueix cap desprestigi per a la ciutat. És senzillament constatar un fet i emetre una opinió de la que es podrà discrepar tant com es vulga, però, en cap cas justifica el atribuir-me un desajust neuronal.

Ja veig que he sigut capaç d'alçar una bona polseguera i provocar debats per bars i barberies, com des de fa anys no passava. La cosa no és per a menys, sobretot, si algú s'ho agafa com una crítica fora de temps al govern que en va prendre la decisió. Però, t'assegure que la meua intenció no és aquesta, la de traure a relluir qüestions del passat. El govern del quadripartit és ja història. Els comptes en el terreny polític ja estan saldats i això no preocupa ja a ningú. Queda el judici de la Història, però, això ja ho faran els historiadors d'ací un temps. De la mateixa manera que els meus errors i encerts, que de tot n'hi hagué, en els meus temps d'alcalde, són desconeguts per al menys un quaranta per cent de la població sillera actual i, en qualsevol cas, els importen una mona.

Important ara són els problemes del present. Com reduir, per exemple, eixe cost de 1.800.000 € per any, xifra pròpia de l'espai sideral, i que el servei de seguretat ciutadana millore encara, malgrat la rebaixa del cost. T'assegure que això és possible i tota la inversió necessària és la imaginació, la capacitat de raciocini i les ganes d'estudiar altres experiències que hi ha pel món. Eixa podria ser una bona manera de que el senyor Genovès demostrara els seus coneixements en la matèria i la seua capacitat de lideratge, més que posant-se al davant de reivindicacions corporatives fàcils de plantejar i còmodes d'assolir des de la demagògia.

Tu, que ets una persona d'esquerres, per descomptat que sí, t'imagines com podrien millorar serveis com l'assistència domiciliària a malats i impedits, l'activitat de l'escola d'adults, el treball del gabinet psicopedagògic, per exemple, o d'altres prestacions? Cóm podríem plantejar-nos assumptes com el fracàs escolar o la conservació del medi rural i natural del nostre terme?

Eixe crec que ha de ser el nostre debat. Des de l'esquerra. Amb arguments. Sense insults ni desqualificacions. Aportant calma i trellat. No cal posar l'altra galta, ni tampoc esclafir a ningú.

Ací, en aquest camp em trobaràs, Teresa. Quan vulgues, m'ho dius, aniré a buscar-te i parlarem de política.

I ara me'n vaig a la platja. A reveure!