Objectivitat = fal·làcia

A mi quan em diuen que els periodistes hem de ser objectius dic que no. No pas perquè cregui que hem de ser subjectius o partidistes, que tampoc no ho crec, sinó perquè l'objectivitat és una fal·làcia que sona molt bé però que és impossible aplicar en aquesta feina entre altres coses perquè quan un explica una cosa ha de considerar el context en què passa, i és així com acaba interpretant la realitat. I està bé que sigui així. Només faltaria que la nostra feina es limités a la d'un notari que aixeca acta. Aleshores no ens faríem periodistes, ens faríem notaris perquè a final de mes la nòmina és més agraïda. Tot això ho explico perquè tinc la sensació que en la nostra professió cada cop hi ha més docilitat i, si el polític de torn es lleva un dia i ens diu que les vaques volen, nosaltres ho escrivim tal qual i ens quedem tan amples, bo i sabent com tothom que les vaques no volen. A mi m'agradaria que els periodistes perdéssim la por i deixéssim d'assistir a les rodes de premsa com a simples espectadors o notaris. I quan el conseller Huguet ens convoca per dir-nos que la Generalitat subvencionarà també els cotxes més contaminants perquè ells garanteixen al final de tota l'operació que el saldo ambiental serà positiu li puguem preguntar si ens està acollonant.