La llarga travessia del felí viatger

La propietària del Mixu1 va perdre el seu animal de companyia el 2009. El va buscar per tots els carrers de Sant Pere de Vilamajor, va penjar cartells i va preguntar als veïns fins que es va donar per vençuda. Poc es podia pensar que aquest estiu rebria una trucada de la societat protectora de Mataró per retornar-li l'animal. No s'ho podia creure, el seu animal havia aparegut dos anys després a 30 quilòmetres de distància. Una alimentadora d'una colònia de gats l'havia vist malferit i va avisar el centre municipal, que el va recollir i el va identificar gràcies al microxip que duia implantat. “No és gens habitual trobar un cas com aquest”, explica la presidenta de la societat protectora d'animals de Mataró (SPAM), Sílvia Serra. Els gats són uns animals molt territorials, però sobretot perquè la majoria d'ells no porten implantat el microxip identificatiu que, en aquesta història, ha estat clau. “Només un 1% dels gats que arriben a la gossera el duen, tot i que és obligatori per llei”, comenta Serra. La màxima representant de la protectora lamenta que la Generalitat no procuri pel compliment d'aquesta normativa que, segons assegura, estalviaria molts diners a l'erari públic. “Si tots els animals estiguessin registrats, les gosseres no estarien tan plenes i, a més, seria possible reclamar als propietaris les despeses dels seus animals”, comenta. En el cas dels gossos, la proporció d'exemplars registrats s'eleva a un de cada quatre, segons fonts de SPAM.

És difícil saber quin va ser el camí que va dur el Mixu1 a recórrer 30 quilòmetres. El més probable és que algú el transportés en cotxe des de Sant Pere de Vilamajor fins a la capital del Maresme pensant que estava abandonat. “Mai no ens cansem de dir que no s'han de recollir animals del carrer, perquè potser no estan perduts”, diu Serra. I és que, un cop a la nova casa, el més probable és que fugin buscant el seu antic amo. Aquest no és el primer cas de troballa a distància. Recentment, van localitzar a Vacarisses un gos que s'havia perdut a Sant Sadurní d'Anoia. I en alguna ocasió s'ha trobat a Barcelona algun animal d'Andalusia. La gran majoria, però, no tenen la sort de Mixu1, que, tot i que tard, va poder tornar a casa sa i estalvi.