El Delta viu la gènesi d'un ‘hub' cultural

El delta de l'Ebre ja fa molts anys que va “atrapar”, com diu ella mateixa, Pepa Plana –la pallassa més coneguda de l'Estat–, que acaba de fitxar pel Cirque du Soleil. “És impossible vindre aquí i no tornar-hi”, afirma. Ara bé, quan, fa més de trenta anys, hi va aterrar per primera vegada perquè tenia un amic que treballava a les Salines poc s'imaginava que acabaria vivint a Sant Jaume d'Enveja ni que compraria una granja de pollastres al mig dels arrossars per convertir-la en un centre de creació i formació teatral. Fa anys que estudiava la idea de marxar de Barcelona i viure al Delta. “Som de Valls i de Reus, i per això el sud no ens és estrany, i tornar a Valls o Reus ens feia mandra”, explica. Així va començar la recerca d'un espai per instal·lar-hi la companyia, crear els espectacles i viure-hi.

“Buscàvem un espai privat, però les granges són tan grans que vam pensar que el podríem compartir i així va nàixer el somni d'impulsar un centre de creació artística”, explica. El procés ha estat llarg, però fins i tot l'atzar els ha acabat picant l'ullet i han comprat la granja situada al costat de la que volien comprar inicialment i que es troba a la partida de la Pallarassa. “No ens cal ni pensar el nom, ja el tenim”, diu amb els ulls brillants.

L'objectiu és convertir aquesta granja, que té 2.400 metres quadrats de superfície, en un centre de creació semblant al que des dels anys setanta funciona a Maine (EUA), on es fan cursos especialitzats de mim, pallasso o improvisació teatral; o al de Celrà, a Girona, impulsat per la companyia de dansa Mal Paso. Estaria obert a companyies de teatre i circ per fer-hi estades o preparar espectacles i s'hi organitzarien cursos i tallers. La idea és dividir la granja en tres espais, un de propi per a la Companyia Pepa Plana, un espai d'assaig principal amb una altura de 5,5 metres i un tercer per a allotjament dels participants.

De moment ja han equipat una part de la granja com a magatzem de la companyia i ara cal canviar la qualificació urbanística. Per fer-ho, tenen la complicitat de l'Ajuntament de Sant Jaume. La idea és que el projecte vagi avançant i es reactive d'aquí a dos anys, quan Pepa Plana torne de la seva gira amb el Cirque du Soleil.

El cas de Pepa Plana no és aïllat. A l'altra banda del riu Ebre, ara més a prop que mai gràcies al nou pont, Lo Passador, Roberto Olivan, coreògraf i ballarí tortosí, fa quatre anys que organitza un taller internacional de dansa i circ, que enguany per primera vegada ha convertit en festival. Per Olivan, el Delta representa “el retorn a l'escala humana”, una escala que es perd a les grans ciutats, i creu seriosament que el Deltebre Dansa es pot convertir en el certamen de referència europeu per fer-hi tallers d'estiu. Actualment, ho és l'Impulstanz de Viena. “He rebut centenars de correus electrònics de felicitació que els comparen”, diu Olivan. Però la seua aposta pel Delta va més enllà, ja que també estudia seriosament la idea d'instal·lar-hi la seua companyia, Enclave, i impulsar un centre de creació d'arts escèniques. Això no entraria en contradicció amb el de Pepa Plana a Sant Jaume; al contrari: es podrien crear vincles interessants.

“El Delta es pot acabar convertint en un hub cultural, un centre de connexions amb qualificació R+D”, indica Miquel Àngel Marín, músic de Deltebre i ideòleg del festival Bouesia, un certamen poètic que els últims set anys ha portat a Deltebre més d'un centenar d'artistes, entre els quals destaquen Carles Santos, Pau Riba i Sol Picó. “Molta gent té el concepte que la poesia és inútil, però al final resultarà que pot ser útil per a l'economia local”, ironitza. “Som als inicis, però hi ha moltes possibilitats”, assenyala per la seua banda l'escriptor i gestor cultural Xavier Bru de Sala, home vinculat també al Delta, on fins i tot s'ha comprat un quadre d'arròs i s'ha construït una barraca. “A la natura del Delta s'hi pot sumar ara també cultura, que no contamina i lliga amb les tradicions”, afegeix.