Camins espirituals i universals

De l'arquitectura civil romana a l'arquitectura religiosa dels camins de Sant Jaume. El Llenguadoc-Rosselló, al sud de França, reuneix joies arquitectòniques separades per més de deu segles d'història però que avui ens trobem ben a prop l'una de l'altra, exhibint encara tota la seva esplendor. Monuments que ens expliquen la nostra història i que la Unesco ha volgut preservar classificant-les com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

En aquest capítol ens centrarem en els monuments que formen part dels itineraris espirituals que mostren l'expansió del cristianisme durant l'edat mitjana. Començarem la nostra ruta al departament del Gard, concretament a Sant Gèli, ciutat costanera nascuda a redós de l'abadia del mateix nom, construïda a partir del segle VII sobre el camí de Sant Jaume. Malgrat el pas dels segles i els conflictes, de l'església de l'abadia en subsisteix encara la façana d'estil romànic provençal (1180-1240) decorada amb delicades escultures obra dels millors tallers de l'època. A l'interior es pot visitar la cripta que conté el sarcòfag del sant, que, segons la llegenda, va viure com un ermità després d'haver donat tots els seus béns als pobres. La nau de l'església té actualment 50 metres de llargada, però n'havia tingut 89. Una part va ser destruïda durant les guerres de religió, al 1662, però encara en queden algunes restes a l'exterior, entre les quals destaca l'escala helicoïdal famosa arreu del món per la seva raresa.

Més enllà de l'abadia, Sant Gèli, situada a les portes del Parc Natural de la Camarga, mereix una visita també pel seu port, els seus carrerons tranquils i el museu de la casa romana, on s'apleguen escultures i altres peces interessants recuperades d'entre les restes de l'abadia.

La nostra següent parada serà al departament veí de l'Erau, en concret al petit poble de Sant Joan de Fòrcs, on hi ha el pont del diable, un pont romànic del segle XI classificat com a Patrimoni de la Humanitat dels camins de Sant Jaume. El pont, construït l'any 874, va ser durant un miler d'anys l'únic lloc per on es podia travessar el riu Erau, ja que no va ser fins al 1932 que es va construir el nou pont.

El pont es troba a la fi de la gorja de l'Erau, a l'extrem nord d'una vall d'una gran riquesa geològica, amb una diversitat de terrenys i un microclima favorables a l'elaboració de grans vins. Una bona manera de descobrir-los és arribar-se a la vinoteca que hi ha a la Maison du Grand Site del pont del diable, construïda com a punt de benvinguda. La vinoteca va ser dissenyada com a lloc de degustació i promoció dels vins que elaboren la quarantena de vinyaters que treballen a la vall.

La visita al pont és indestriable d'una altra visita: la del poblet de Sant Guilhem del Desert, on es troba l'abadia de Gel·lona, fundada l'any 804 i classificada també com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A l'abadia conflueixen dos camins de pelegrins, el de Sant Jaume i el de Sant Guillem. Aquest últim, de 240 quilòmetres, té el seu punt de partida a Aumont-Aubrac, al departament de la Losera (www.chemin-st-ghilhem.fr).

No podem abandonar la regió sense visitar encara un últim monestir, el priorat de Sant Michel de Grandmont, a prop de Lodeva. El priorat és una joia de l'arquitectura romànica dels segles XI-XII aixecada en una esplanada elevada lluny de qualsevol lloc habitat, tal com exigien les regles de l'orde dels grandmontans, que vivien com eremites.