Poc bolet al cistell i la caixa, justa
NEGOCI ·
El turisme atret pel bon temps compensa, fins ara, la falta de bolets al Berguedà
Al Pirineu, l'hoteleria tem perdre els clients de temporada
Fires, mercats, concursos... El bolet és la base de l'activitat turística en comarques de l'interior. És una activitat significativa econòmicament, que reparteix molt els guanys a l'hoteleria i la restauració en zones on sovint costa atraure milers de visitants la resta de l'any.
És el cas de Berga, que fa anys va apostar pel bolet com a atractiu turístic. Enguany, no se n'han collit. “Estem sotmesos als capricis de la naturalesa; no és com el calçot, que et permet fer previsions. Ara bé, quan els que posem al plat no són de la comarca, ho diem”, explica el president del Gremi d'Hoteleria i Restauració del Berguedà, Toni Barat. Durant l'edició passada del Bergabolet no han notat una davallada del nombre de visitants, “segurament perquè l'oferta està consolidada“, ha afegit. La cap de l'oficina de Turisme, Alba Perarnau, ha explicat: “Ho hem compensat perquè el bon temps també ha atret els visitants.”
Al Pirineu estan més preocupats per les repercussions en l'activitat turística. Si bé han desenvolupat altres productes turístics la resta de l'any, “la falta de bolets ens perjudicarà”. Normalment, les pluges arriben abans i els primers boletaires, ja hi fan cap al setembre. Aquest any, no s'ha trobat res, encara que la temporada no es dóna per tancada. Per als rovellons, els més populars, ja és molt tard. “Fins ara, hem mantingut visitants perquè ha fet bo, però ara és el moment àlgid i un dels motius principals per venir-hi són els bolets”, diu el president de la Federació d'Hoteleria de Lleida, José A. Serrano. Encara que plogui i el fred permeti una brotada tardana al desembre, “la gent ho té associat a la tardor. És com la platja; encara que faci bo no hi van a finals d'octubre”. Si no neva aviat, encara es plegaran negrets i mucoses, però la riuada de buscadors de rovellons ja no hi anirà.
Carnet per a boletaires al bosc de Poblet
Quan arriba la tardor, els boscos ja tremolen. Milers de persones, que sovint sols s'hi passegen en aquesta època, acudeixen a la recerca de bolets. Una activitat que s'ha popularitzat els darrers anys a través de publicacions i programes televisius. La recollida massiva i l'estat en què queda el bosc genera un cert rebuig entre molts habitants de les zones rurals. “La majoria es comporta, però n'hi ha que ho destrossen tot, carreguen la furgoneta i deixen els boscos plens de porqueria. Aquests no ens interessen”, assegura Toni Barat. La direcció del paratge del bosc de Poblet, propietat de la Generalitat, proposarà una “regularització” a la junta rectora. Visitants lleidatans i tarragonins van a collir-hi bolets. En un any bo, hi creixen uns 80 quilos per hectàrea. “És molta pressió. Quan acaben els dos mesos dels bolets, després ens en passem tres recollint deixalles”, explica el director, Anton Vallvé. Es pensa en un “carnet molt baratet, que seria gratuït per a la gent del territori”. Amb 3.555 hectàrees protegides, el bosc és als termes de Vimbodí i Poblet i l'Espluga de Francolí, però la mesura també es proposarà per a dues finques públiques adjacents. L'objectiu és “conscienciar la gent, potenciar les bones pràctiques i frenar el descontrol. A més, crearíem llocs de treball perquè algú hauria de controlar-ho i generaríem ingressos per al paratge”.
