Beatificada la fundadora de les monges de la Seu

Uns 5.000 pelegrins van assistir ahir a la Seu d'Urgell a la beatificació per ordre de Benet XVI de la primera dona catalana en un període de més de 800 anys. La nova beata és la monja Anna Maria Janer Anglarill (Solsona, 1800-Talarn, 1885), que el 1859 va fundar a la Seu d'Urgell l'Institut de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, dedicat a l'educació cristiana de nens i joves i a l'assistència de malalts i ancians, una institució que ara és present a onze països.

Els actes van ser presidits pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, i l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, que van estar acompanyats de tots els bisbes de les diòcesis catalanes i l'abat de Montserrat. “Janer és filla del poble català amb les virtuts de la vostra terra”, va destacar Amato.

“És molt important per a nosaltres. Significa el reconeixement del nostre orde i de la nostra manera de viure el cristianisme”, va explicar la germana Pilar Adín, postuladora general de la causa de beatificació i membre de l'orde fundat per Janer. Adín, que coneix com ningú la vida de la nova beata, assegura que va ser una dona “que va representar molt bé el seu temps”. “Es va identificar i implicar molt en la seva època a través de l'experiència de la fe i va arribar al coneixement de Jesucrist a través dels altres: dels pobres, dels marginats i malalts”. Adín manté que Janer va ser una pionera en la defensa dels drets a les dones “a qui volia escolaritzades i amb educació”.

La beatificació d'aquesta monja va ser concedida pel papa en el 2010 després de comprovar que havia realitzat un miracle: la curació “inexplicable a la llum dels actuals coneixements mèdics” d'Anna Padrós Sallés, una dona que residia en un asil de Barcelona regentat per l'orde fundat per la beata. Pastor, que patia una poliartrosi degenerativa, va tornar a caminar després de resar per la seva curació a la monja Anna Maria Janer el 1951.

Anna Maria Janer Anglarill formava part de la Germandat de Caritat de l'Hospital de Castelltort de Cervera, on tenia cura de malalts i pobres i donava classes i catecisme a infants quan el 1833 va esclatar la primera guerra carlina i el centre es va convertir en un hospital militar. S'hi estaria un any i després de la batalla de Gra va marxar a Solsona, on va conèixer Carles de Borbó, que, en persona, li va demanar que coordinés els hospitals de la zona carlina. Ho va acceptar i va acabar per encarregar-se dels hospitals de campanya de Solsona, Berga, la Vall d'Ora i Boixadera, on va curar ferits de tots dos bàndols, tant carlins com liberals. Combatents de tots dos bàndols la coneixien com “la mare”.