Observarem, actuarem... des de Borró

Borró és el nom d'un castell del qual depenien algunes alqueries musulmanes, abans de l'arribada de Jaume I, situades a l'interior del que hui és la comarca de la Safor. Borró, aleshores, depenia a la vegada del castell de Bairén, tot i que també va ser annexionat al de Palma. És també el nom d'una partida de Ròtova, un municipi a l'interior de la Safor, camí de la vall blanca, i banyat —quan el barranc esdevé riu i banya, clar— pel Vernissa.

El castell de Borró està situat a dalt d'un turó, entre dos barrancs (el d'Atanasi i el Blanc), amb unes parets inaccesibles si no és pel punt on té situada l'entrada. Un bon lloc per anar-hi i deixar passar el temps. Per observar, per reflexionar...

I hem pensat que també és un bon nom per titular la columna aquesta. La veritat és que m'han comboiat de manera bastant instantània. Sóc fàcil, he pensat per un moment. I he deixat que m'encomanen la il·lusió per compartir un projecte tan gran com és El Punt. Faré ben poca cosa, encara els donaré faena i tot. Tan sols, unes poques ratlles que espere que servisquen per a alguna cosa més que el pas del temps del seu desqueferat autor.

Des d'alla dalt, des de Borró, es divisa el que hem vingut a anomenar la vall de Vernissa, a l'interior de la Safor, una bona part de la comarca (amb la mar de fons) i la Vall d'Albaida. És un paisatge preciós. Ara, però, també hi observem tota una muntanya cendrosa. La cendra és el resultat de l'incendi que el passat mes d'abril va cremar més de 1.500 h entre les dues comarques veïnes, des de Benicolet fins a Ròtova i Ador.

Vull dir, amb això, que parlarem de coses belles, però també d'altres més preocupants, d'indignants. Perquè cal indignar-se a nivell global, però també a escala local. Traslladar, si més no, a este context la màxima de l'activisme ecologista.

Ens tanquen unes muntanyes que ens arreceren de la mar. Però, a la vegada, ens obrin i ens uneixen a la resta del país, i del món.