VALLÈS OCCIDENTAL
Les esglésies de Sant Pere, en la cursa cap a la Unesco
Terrassa inicia la candidatura de la Seu d'Ègara
L'objectiu és que sigui declarada patrimoni de la humanitat
L'Ajuntament de Terrassa vol iniciar les gestions necessàries per presentar oficialment la candidatura del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, rebatejat com la Seu d'Ègara, per rebre la catalogació de patrimoni de la humanitat de la Unesco. La junta de portaveus municipal va arribar a un acord per fer el primer pas d'aquest procés, que s'aprovarà en el ple municipal de novembre.
Per fi el consistori terrassenc posarà fil a l'agulla d'una possibilitat que es va plantejar després que el 2009 s'acabés un llarg procés d'excavacions, estudis i museïtzació, que va costar 11,25 milions i que va durar deu anys. L'any passat, la comissió de seguiment del conveni de gestió de la Seu d'Ègara, formada per l'Ajuntament i el Bisbat de Terrassa, ja va acordar iniciar els tràmits per presentar la candidatura.
El regidor de Cultura, Amadeu Aguado, va explicar que començaran a treballar amb la creació, el mes vinent, de grups, d'un consell assessor i d'una comissió de ciutat. Aguado, però, no va voler avançar cap data de presentació de la candidatura. “Volem tenir tot el treball fet, ho farem quan veiem que és el moment oportú.” Quan l'Ajuntament tingui la seva proposta, es lliurarà a la Generalitat perquè la traslladi a l'Estat, que és el que l'ha de presentar a la Unesco.
Un conjunt únic al món
El conjunt monumental de la Seu d'Ègara constitueix un testimoni de la història de l'art cristià europeu des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb elements de gairebé tots els períodes. La seva singularitat rau sobretot en els elements del període cristià antic i la seva evolució des del segle IV fins al VIII. Aquest és el seu principal actiu amb vista a aconseguir la catalogació de patrimoni de la humanitat. “El que fa únic Sant Pere a Europa i al món és la suma de tot el seu conjunt, de l'art cristià, de romànic i de gòtic”, va subratllar el regidor de Cultura, Amadeu Aguado. Aquest conjunt va ser un dels dos llocs que el físic Albert Einstein va visitar quan va venir de viatge a Catalunya el 1923. L'any passat s'hi van registrar unes 18.000 visites.
