El cas Pretòria es dilueix amb la rebaixa de la fiança als principals imputats
El jutge redueix de 500.000 euros a 150.000 els diners exigits a l'exalcalde colomenc, i a 250.000, al suposat cervell de la trama
I la retorna a un tècnic
Avui fa dos anys que agents de la Guàrdia Civil, per ordres del jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón, van prendre l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet a la recerca de proves de la suposada trama de corrupció política i urbanística, batejada com a cas Pretòria, i no ha estat fins ara que les defenses dels principals imputats comencen a aixecar el cap en rebre una resposta judicial favorable a les seves insistents peticions.
El jutge de l'Audiencia Nacional que instrueix el cas, Pablo Ruz, va acceptar, el 20 d'octubre passat, rebaixar la fiança de 500.000 euros a 250.000 al que es considera el cervell d'aquesta trama, l'exdiputat del PSC Luis García Sáez, Luigi, a qui s'acusa de conxorxar-se amb l'exalcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, perquè li concedís obres a empreses amigues, a banda de cobrar comissions com a intermediari d'operacions urbanístiques, també a Badalona i Llavaneres, amb els exalts càrrecs de CiU i també imputats Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. El jutge torna a estar interessat ara en el patrimoni de tots dos.
Pel que fa a l'exalcalde de Santa Coloma, va ser la sala penal de l'Audiencia Nacional qui el 8 d'abril passat va atendre la petició del seu advocat Fermín Morales de rebaixar-li la fiança de 500.000 a 150.000 euros. El jutge Ruz només li havia volgut reduir 100.000 euros. Els principals arguments exposats per la defensa són que va aconseguir la fiança amb el suport familiar i d'amics i que ara no rep els ingressos d'abans perquè no té cap càrrec públic ni privat. La sala exposa que, en vista del temps transcorregut, no veu cap motiu que faci sospitar que Muñoz s'evadirà de l'acció de la justícia, i menys amb el seu arrelament, i li redueix la fiança.
A més, la setmana passada el jutge també va decidir tornar la fiança de 25.000 euros imposada a Pascual Vela, exgerent de l'alcaldia de Santa Coloma. L'advocat de Vela, Albert Boada, espera saber els raonaments del magistrat per acabar de “desconstruir l'acusació” cap al seu client, al qual ara només s'imputa el fet d'haver estat relacionat amb una suposada factura falsa d'una subvenció europea. “D'aquesta factura –hi afegeix el lletrat– ja s'ha dit que és nul·la; només hi ha una conversa telefònica i cap element probatori perifèric.”
El bufet d'advocats que defensa Luigi i el lletrat de Vela fan una mateixa interpretació sobre la reducció de les fiances: els indicis contra els imputats “s'han diluït i han perdut consistència” i, per tant, el cas Pretòria “s'ha temperat”. Per la seva banda, Joan Castelló, advocat de l'exgerent de l'Incasòl Emili Mas, exposa que ja han demostrat amb escreix que el dictamen que va fer era correcte, i afirma: “Un cop més es posa de manifest que la justícia, en casos com aquest, amb proves mínimes, provoca danys irreparables per manca de promptitud.”
LA DATA
Cap infracció urbanística ni perjudici al consistori
Per a les defenses dels principals acusats del cas Pretòria, una altra bona notícia recent ha estat que el jutge de l'Audiencia hagi arxivat la causa contra l'arquitecte municipal de Santa Coloma Lluís Falcon. Estan contents per ell, però sobretot pel que exposa en aquesta resolució del 3 d'octubre passat. En concret, diuen, s'hi recullen dos punts clau: que no va existir cap infracció a la legalitat urbanística de Santa Coloma ni cap perjudici per a les seves arques municipals. Fins i tot detallen que el fiscal, en un escrit, ja va afirmar que en aquest cas “no es discutia la legalitat urbanística”, fet –hi afegeixen– que implica que el suborn atribuït als imputats és menor perquè haurien obtingut un regal sense cometre cap il·lícit.
En aquest sentit, Josep Maria Fuster-Fabra, advocat de l'exconseller delegat de la societat Marina Badalona Juan Felipe Ruiz, acaba de sol·licitar l'arxivament de la seva imputació en aportar actes notarials i voluminosa documentació en què es demostra que la venda d'un solar al port de Barcelona “va ser beneficiosa” per al municipi. “Dos anys després, no hi ha cap prova objectiva que incrimini Ruiz, ni Hisenda diu res”, conclou Fuster-Fabra.
