L'Ebre, el territori que vol sirgar

Agafats a la sègula els sirgadors fan remuntar el llagut riu amunt. Sirgar va ser un dels oficis més durs lligats a la navegació fluvial pel riu Ebre i ara un segle després de la seua desaparició, ha esdevingut un símbol de la identitat ebrenca per tot allò que representa d'esforç i també per la seua vinculació cultural i emotiva amb el riu Ebre. No és casualitat que la històrica imatge dels sirgadors estirant un llagut davant la façana fluvial de Móra d'Ebre siga la imatge dels debats que organitza l'associació sociocultural Amics i Amigues de l'Ebre amb l'objectiu final d'elaborar un pla estratègic que servisca per impulsar un territori que fa dècades que vol ser, però que tampoc no sap gaire bé cap a on pegar-la.

Primer va ser un debat amb els sectors econòmics, després amb els socials, i ahir es va viure el debat polític per parlar de futur (representació, lideratge i cohesió territorial). A la taula, davant d'un públic divers en què no faltaven ni els indignats, hi havia representants dels cinc partits polítics que tenen representació al Parlament: Adam Tomàs, candidat d'ERC al Congrés per la demarcació de Tarragona; Ferran Bel, alcalde de Tortosa i candidat a senador per Tarragona de CiU; Joan Sabaté, senador socialista i candidat a la reelecció; Adolfo Criado, candidat a senador del PP, i Jaume Forcadell, president d'ICV a les Terres del'Ebre. Estaven asseguts per aquest ordre i aquests són ara per ara els líders polítics d'un territori sense reconeixement institucional que fa dècades que espera la reivindicada vegueria. “Aquell rosset és l'alcalde?”, va preguntar al seu nét un home gran que tenia al costat. Em sembla que tampoc no coneixia la resta de líders i suposo que estava allí perquè tenia ganes de saber cap a on s'està sirgant en aquest territori que sembla terra de ningú.

D'aportacions se'n van fer moltes: des d'impulsar el turisme com a sector amb més potencial de creixement al territori fins a defensar la indústria vinculada al sector de les energies renovables com a motor de creixement. Sense oblidar el sector agroindustrial, un dels que té més pes al territori.

Ara, la intervenció més aplaudida pels assistents no va ser la de cap dels polítics sinó la del portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Joan Antoni Panisello, al final de l'acte. “És lamentable que en aquestes alçades les Terres de l'Ebre encara no sàpiguen quin futur volen. Els problemes del territori no ens els resoldran els partits polítics. Cal un lobby ebrenc que deixe de banda les sigles polítiques i que defense que les Terres de l'Ebre existeixen i també són Catalunya“, va dir.