Revolució cubana a Sabadell

POSADA EN ESCENA GENUÏNAMENT CASTRISTA. Amb menys gent, però amb una escenografia semblant, presidida per la bandera cubana i les efígies de Simón Bolívar i José Martí, els dos cònsols Castillo –al mig– i Recio –al costat, en cadira de rodes– van saludar els assistents.

El 50è aniversari de la victòria de la Revolució Cubana va viure dissabte a la plaça del Doctor Robert un dels seus actes centrals a Catalunya. L'organitzaven els casals cubans de Sabadell i Barberà del Vallès, conjuntament amb l'Associació José Martí de Cubans a Catalunya –que aplega els partidaris del règim socialista cubà de partit únic que resideixen al nostre país. L'acte, festiu i reivindicatiu, va clamar per la fi del bloqueig econòmic amb què els Estats Units escanyen l'illa de Cuba des del 1962, però els discursos també van posar el dit a la nafra de la crisi del capitalisme mundial. Hi van contraposar les experiències de Cuba i el socialisme bolivarià del veneçolà Hugo Chávez, que ha imposat restriccions als interessos de les grans multinacionals perquè el poble participi de la riquesa del país.

Els organitzadors hi van convidar els cònsols de Cuba i Veneçuela a Catalunya, Carlos Castillo i Jorge Recio, respectivament. El diplomàtic cubà va denunciar que el president dels Estats Units, Barack Obama, tot i l'aura de canvi, no ha mogut encara cap dit per aixecar el bloqueig. Però va agrair el suport i l'ajuda de la ciutat de Sabadell a l'illa, «generosa durant els desastres dels huracans de l'any passat [l'Ike i el Gustav]». Entre els reconeixements al règim de Castro, es va citar el de la Unesco a la tasca de metges i mestres cubans per millorar la qualitat de vida en 36 països del Tercer Món, «allà on no arriben els medicaments del món capitalista», es va dir. Ras i curt, un model alternatiu en què el que s'exporta és la solidaritat.

Pel que fa al cònsol veneçolà, Jorge Recio, que fa un any que ocupa el càrrec però abans ja havia residit a Barcelona en dos períodes diferents, es va ficar el públic a la butxaca amb la lectura del poema El poble de Miquel Martí i Pol. Al final de la intervenció, va sentenciar que «només hi pot haver entesa entre els pobles; entre el capital només hi ha interessos», i va mostrar-se a favor d'una confederació dels estats llatinoamericans per defensar els interessos de la regió al mateix nivell que la Unió Europea o els Estats Units.

Recio va atribuir la imatge autoritària de Chávez als interessos dels grans grups periodístics transnacionals, i va destacar que les relacions de Veneçuela amb els altres països de l'Amèrica meridional són força bones, encara que a Europa i als EUA «qualsevol discrepància s'exagera periodísticament». De fet, mentre el Parlament Europeu acaba de girar cap a la dreta, el discurs socialista de Chávez, del bolivià Evo Morales o del brasiler Lula corren com la pólvora a l'Amèrica Llatina.

Entre els discursos, també van intervenir la regidora de Cooperació de Sabadell, Concha Manzano –molt diplomàtica–; la presidenta comarcal d'EUiA, Marisol Martínez, i la regidora d'ICV Carme Garcia, molt més partidàries de la causa. Però la festa, quant a públic, es va animar al capvespre, acabat el partit del CE Sabadell i amb les actuacions musicals, que incloïen salsa i ball. Les revolucions catalanes van a un ritme molt més suau.