“Tots els professors em deien que no trobaria feina del que estudiava. Havia de marxar”

Després de fer la carrera i especialitzar-se en anàlisi política, i un màster a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Núria G. Badenes (27 anys, Lleida) va fer pràctiques durant tres mesos a l'Ajuntament d'Alfés, l'estiu del 2010. Pràctiques remunerades però sense cotitzar a la Seguretat Social. Com de remunerades? Mileurista? “No, ni pensar-hi, tant de bo!”
Pràcticament fins aquí, la seva experiència professional en el camp per al qual s'ha format. “Ja sabia que no trobaria una feina mínimament relacionada amb el que vaig fer –comenta–; tots els professors m'ho deien”, afirma, una frase que potser amaga un dels problemes del mercat universitari català i estatal. Quanta gent es forma i, sobretot, per què? Sigui com sigui, l'octubre del mateix any es va presentar a unes oposicions d'auxiliar administrativa. Núria va quedar a les portes d'aconseguir una plaça. La Setmana Santa passada, doncs, va fer un pensament. Comptat i debatut, va aterrar a Londres el 7 de juliol, tot just fa quatre mesos. El mateix dia, però, va rebre un correu electrònic del Ministeri d'Educació en què li comunicaven que havia guanyat una beca per perfeccionar l'anglès, encara que el seu nivell ja era prou perfecte; 2.100 euros benvinguts, però. Els va utilitzar per passar tres setmanes a Nova York, estudiant.

El procés de recerca de feina a Londres, doncs, va quedar un xic interromput. De retorn, en això treballa ara, en el procés de trobar-ne i organitzar-se la vida. Perspectives? “Tornar a Catalunya, de moment, no. Un no rotund. A Barcelona he viscut sis anys i ja n'he tingut prou. I a Lleida no puc treballar de quelcom en què em senti realitzada… Podria ser funcionària de nivell A si passés les oposicions, quan es convoquessin, és clar, d'aquí a 50.000 anys.”

Aquí, però, pot tenir més oportunitats. “Pensa que a l'Estat espanyol hi ha un atur del 49% entre els joves de 20 a 30 anys i a Londres només arriba al 7%.” Les dades parlen soles. “A Barcelona, a més, el que m'oferien eren contractes respecte als quals dius: ‹Gràcies, però no...›” Núria forma part del moviment del 15-M a Londres i participa activament en el camp que hi ha instal·lat a la catedral de Sant Paul.