“No em compraré un vaixell però aquí és més fàcil sobreviure”

Maria Egea va viatjar cap a Buenos Aires a principi de l'any 2010 i encara no ha tornat a Catalunya, només ha vingut un cap de setmana. “Bàsicament perquè m'agradava la vida aquí”, explica. Treballava de càmera i tècnica de televisió en una emissora de Barcelona i estava cansada d'anar amunt i avall. Necessitava un canvi de vida, i res millor que “a l'altra punta del món”.
Admet que no és ben bé una “expulsada” per la crisi de Catalunya, però ja admet que la seva marxa de Catalunya l'ha convertit quasi en una “exiliada forçosa”. La seva família li diu sempre el mateix: “Maria, torna, que et trobem molt a faltar”, però al cap d'uns segons li diuen: “Maria, no tornis, que no trobaràs feina.” “Així que estic entre dues aigües i enyoro molt Barcelona, però veig que no és encara el moment de tornar-hi”, diu.

L'estada es va convertir en permanent quan va acabar el màster que havia cursat a l'escola de cinema. Al principi, va viure d'estalvis i es pagava les despeses “fent classes d'espanyol als estrangers de parla no hispana que arribaven a la ciutat per quedar-s'hi a treballar”. Va ser quan va arribar Edgar Janoher que van decidir muntar una empresa que tingués a veure amb les noves tecnologies i la comunicació. La supervivència econòmica és complexa, lluny de casa, però el cert és que “hi ha més oportunitats que a l'Estat”. “Des que vam arribar hem vist ja com pujaven els preus i els sous són més baixos, però si t'ho proposes és més fàcil sobreviure”, expliquen. Els dos emigrats coincideixen a dir: “No tenim gaires euros, ni ens comprarem cap vaixell, però tirarem endavant i sobreviurem més fàcilment que allà.” Un retorn fugaç a Catalunya, el juny passat, va posar la Maria cara a cara amb el desarrelament. El viatge va fer que s'enyorés més que abans, però també que comencés a enyorar Buenos Aires. Enyora una ciutat quan és a l'altra. I pel que fa als amics, diu: “En tinc de nous, però és evident que mai oblidaré els de la infància i joventut i els que he deixat a Barcelona.”