“No tenim la confiança del nostre país”

Tots dos van acabar els estudis d'audiovisuals en el moment en què començava la crisi. Ell va arribar a exercir durant tres anys en diverses feines a Barcelona fins que el van acomiadar; ella encara no ha pogut estrenar-se professionalment. Són Gerard Molins i Tanit Fernández de Terán, de 28 i 27 anys, i que ara treballen momentàniament a París en una empresa d'obsequis per a magatzems culturals.

El 16 de novembre, dia de l'entrevista, complien exactament un any des que van arribar a la capital francesa. Van decidir desplaçar-se a aquesta ciutat, que ja havien visitat, perquè a Catalunya estaven convençuts que no trobarien treball del que havien estudiat. A París, de moment, tampoc ho han aconseguit, però almenys els ha resultat relativament senzill dedicar-se a altres ocupacions per sobreviure.

“Encara no he aconseguit treballar del que m'interessa. A Barcelona, va ser una mica desesperant. I tots els companys de facultat estan igual. He fet d'hostessa, cambrera, dependenta i recepcionista”, explica la Tanit en un cafè darrere Montmartre i a prop de l'apartament on viuen. “Del meu grau superior –érem una trentena–, cap està exercint en el món audiovisual”, diu en Gerard sobre el panorama dels companys de promoció.

“Aquí tampoc hi ha gaires ofertes del que busquem. Però, en canvi, és molt fàcil treballar de dependent. Ara, a Barcelona, no passa ni això”, diu la Tanit, que va aprofitar per posar-se a estudiar relacions públiques a distància. Després va aconseguir un contracte temporal a l'empresa Wonderbox, que fabrica caixes de regal sorpresa. Des de fa un parell de setmanes, en Gerard també hi treballa.

Ell va ser cambrer d'un restaurant durant sis mesos. Li pagaven el salari mínim francès (1.365 euros) i li van fer un contracte indefinit. Explica que també li va servir per perdre la por del francès. L'objectiu de tots dos és fer realitat el seu projecte de la productora Tànger Films. Ja han realitzat un primer documental d'un amic seu que es prepara per participar en els Jocs Paralímpics de Londres en natació.

“Ens agradaria que passés alguna cosa amb el documental per demostrar que als joves se'ns està ignorant. Rucs no sortim, però no tenim la confiança del nostre país. Moure'ns ens movem i no som ni-ni: dediquem cada dia vuit hores al nostre projecte personal”, reivindica combatiu en Gerard. A la Tanit, Wonderbox li ha ofert anar a treballar el febrer vinent a Barcelona en la descentralització de la companyia, però tots dos continuen aspirant a fer de productors i realitzadors i ara per ara encara no han pres cap decisió de futur.