Replantejament a les fundacions

Quan es tracta de presentar la feina d'una fundació, hi ha els que ho tenen fàcil: Josep Cortada, director general de la Fundació Futbol Club Barcelona, era d'aquests ahir a la Jornada sobre aspectes legals i fiscals rellevants que hauria de conèixer un patró de fundació. I hi ha els que tenen una tasca més complicada –i que el públic escolta amb molta atenció i un petit somriure entès–, com Joan Oller, director general de la Fundació Palau de la Música. Cortada i Oller eren dos dels sis directors o presidents de fundacions que van participar a la taula rodona d'aquesta jornada organitzada a Girona per la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació. Tot i la dificultat, Joan Oller també va saber atreure l'atenció del públic, assumint amb humor la dificultat, i posant la fundació que representa com a exemple dels reptes que tenen al davant totes les altres: transparència i visibilitat de les seves accions. Va recordar que, originàriament, la fundació del Palau de la Música completava iniciatives anteriors com els Cors de Clavé i l'Orfeó, que volien canviar la societat a través de la cultura i la música, i que aquests valors eren els que calia recuperar. De fet, tots els participants de la taula rodona d'ahir van coincidir amb l'afirmació de Mònica Margarit, directora general de la Fundació Príncep de Girona, segons la qual d'ençà que va sortir el cas Palau les fundacions són segurament les entitats més controlades i cal agrair-ho. El paper de les fundacions, el va definir Salvador Ferran Pérez-Portabella, president de la Fundació Oscobe: s'acaba l'etapa de l'Estat ultraprotector, i hi ha valors comuns que la societat civil haurà d'assumir cada vegada més per omplir el buit que deixarà l'administració pública. “Les fundacions són plataformes d'interès general, que no persegueixen el lucre i treballen pel bé comú”, va dir. Per fer-ho utilitzen una marca, com el Barça per potenciar els valors de l'esport entre els joves, o la figura del príncep de Girona per afavorir l'emprenedoria. Una fundació pot aportar també el seu capital humà, com va assegurar Joaquim Maria Puigvert, que va explicar que la UdG participa en més d'una desena de fundacions, que fan de connexió entre la Universitat i la societat. Joan Franch, en nom de la Fundació Eduard Soler, va evidenciar que els propòsits poden ser molt locals, com la formació i l'emprenedoria en el sector metàl·lic al Ripollès. Cristóbal Colón, president de la Fundació La Fageda i moderador de la taula rodona, va remarcar que la crisi obliga a un replantejament: els recursos públics s'acaben. “Hi haurà fusions i les que quedin s'han de professionalitzar”, va dir un altre participant. Santiago Ballester, director general de Dret i Entitats Jurídiques, va tancar la jornada anunciant l'entrada en vigor aviat de la llei de modificació de les fundacions, que inclourà la responsabilització dels patrons: s'ha acabat allò de “jo no sabia res”, va dir Ballester.