opinió
Pel nou Casal de joves de Reus
Els dos exregidors del consistori reusenc recorden els primers passos que es van fer en polítiques juvenils
Hi havia força gent aplegada aquest dimarts a l'acte de col·locar la primera pedra del futur Casal de la Joventut de Reus, a l'espai de la Palma. Els dos sotasignants, quan ens saludàrem durant l'acte, vam coincidir en recordar aquella gent jove que va col·laborar en els anys de l'arrencada de les polítiques de joventut de l'Ajuntament de Reus (ara que ja fa més de trenta anys de la democràcia als ajuntaments). Massa nombrosa la llista de nois i noies per a citar ara els seus noms en un breu article, però el seu compromís generós en la gestió democràtica que la seva ciutat encetava bé mereix que algú s'expressi públicament des d'un record col·lectiu i compartit. La nova política de joventut encetada amb la democràcia acabada de recuperar, va convocar a gent jove, molt jove, que havia participat en les mobilitzacions recents, a alguns malgrat venir de l'altre costat s'integraren, i a una nombrosa colla que volia fer coses noves: malgrat els problemes, entre els que la manca de pressupost no va ser l'únic, ens ho vam passar bé....
Es creà el Consell de Joventut, un òrgan estable de participació. Una paraula que en aquells dies no s'utilitzava. Però una acció important va ser la tasca de formació de monitors: com si no hauríem pogut tirar endavant els casals d'estiu i les colònies?
Per cert, ens vam fer nostres les instal·lacions de l'«antic règim» abans de que fossin de la Generalitat de Catalunya, quan encara les gestionava el Ministerio de Cultura.
El primer any vàrem tenir diners gràcies al concert a La Palma de la Salseta del Poble Sec, que vam omplir... L'any següent, però, en perdérem amb l'Elèctrica Dharma quan gairebé tothom es va colar al recinte que ja se l'havien fet seu, de la gent jove.
En el problema de l'atur, tant profund en aquells anys i que afectava també les expectatives de la gent jove, no poguérem fer gaire cosa; malgrat tot entomarem temes com les addiccions a les drogues, activitats i espais per a l'activitat artística dels joves, ...A La Palma vàrem cedir un petit local per al Consell Municipal de Joventut, i potser també diria que vàrem crear un IMEJ (Institut Municipal d'Esplai i Joventut) encapçalat per l'Heli Blazquez que ajudant el jovent lamentablement va deixar la vida uns anys després.
Nosaltres als jardins de La Palma organitzàrem un esplai permanent: sí que se la férem nostra. És un bon auguri que el nou Casal s'ubiqui en un lloc que reivindicaren amb èxit els joves de la ciutat: te'n recordes de la mobilització «La Palma pel poble»?
Quan anem avançant en la redacció d'aquest article, tots dos ens adonem que ja hem començat a caminar massa lluny pel camí dels records i, per no acabar amb un enfilall de batalletes, que cal tornar a l'actualitat. Aquesta pel que fa a les polítiques de joventut, malgrat el moment de crisi que vivim, és prometedora. Després de massa temps d'anar cobrint uns mínims de circumstàncies, sembla que torna a existir una voluntat decidida de que el nostre consistori torni a entomar de forma decidida, transversal, polièdrica i, sobretot, amb pressupost suficient, la necessitat d'atendre els reptes específiques que el nostre jovent. Tots dos creiem, amb una dosi elevada de confiança, que junt amb l'avenç diligent de les obres del nou Casal de la Joventut es perfilaran i aprofundiran les noves línies i accions de joventut a la nostra ciutat. I pel regidor de joventut, Ernest París, per avui l'enhorabona i per demà «salut i força!»
(*) Quim Besora i Toni Oliach han estat regidors de joventut de l'Ajuntament de Reus
