Societat

Del ‘Calaix de sastre' a tota la calaixera

El portal ‘Memòria personal' és un variat catàleg de les tribulacions ciutadanes

El fons inclou el relat d'una religiosa perseguida per la inquisició

Un dels textos narra els estralls de les febres del segle XVII

La història menuda de Barcelona té un referent conegut, des de fa molts anys, en el baró de Maldà, Rafel Amat i de Cortada, que entre els anys 1769 i 1819 va escriure els 52 volums del seu Calaix de sastre. Com no podia ser d'una altra manera, aquest conegudíssim dietari forma part del fons documental de Memòria personal. Però el baró no ha estat l'única persona que es va dedicar a aixecar acta de la quotidianitat del país, i al costat del Calaix de sastre el portal exhibeix molts altres volums que amaguen relats i històries personals de gran interès. Ben bé es pot dir que ara el calaix s'ha ampliat a una calaixera sencera i en cada compartiment que s'obre apareix una història interessant.

Per exemple la d'Anna Domenge, fundadora del convent de les dominiques de Perpinyà, que va ser perseguida i detinguda per la inquisició, empresonada i processada per ser sospitosa de “pacte i Illution del dimoni”. La religiosa va deixar escrit un dietari en què relata la vida monàstica de la seva congregació i la seva experiència a la presó de Barcelona, on va ser conduïda i tancada pel tribunal eclesiàstic. Domenge va escriure en un volum de 167 folis que, segons la fitxa de Memòria personal, ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació precari.

Més ben conservat està el manuscrit de Miquel Parets, un menestral barceloní del segle XVII que va deixar constància dels estralls que la pesta va fer a la ciutat emportant-se, fins i tot, els membres de la seva família. El manuscrit de Parets ja és conegut entre els historiadors que han investigat el període de la guerra dels Segadors, i recentment l'editorial Barcino ha editat un primer volum de la Crònica.

Entre els documents ja coneguts que també incorpora aquest arxiu virtual hi ha el dietari que va escriure Jaume Safont. Aquest notari va viure la segona meitat del segle XV i durant unes dècades va ser l'encarregat d'emplenar el dietari de la Generalitat. Al costat d'anotacions de to polític i administratiu, Safont també va deixar constància d'esdeveniments singulars, com ara el pas del cometa Halley i l'aparició de balenes a les platges del litoral barceloní.

La guerra vista per aquells que la van patir és un tema que apareix amb molta freqüència en els dietaris inventariats. En aquest sentit, un dels més interessants és el del notari de Perpinyà, Pere Pasqual, que relata el setge que la capital rossellonenca va patir el 1641 per part de les tropes franceses. És un dels episodis de la guerra dels Segadors, i Pasqual relata com la desesperació de la població, defensada per tropes castellanes, els va obligar a menjar carn humana i rates per sobreviure.

Tant d'impacte va causar la guerra en el notari Pasqual que va deixar escrit el consell que va transmetre als seus fills, que va convidar a marxar de Perpinyà i a instal·lar-se en un altre punt perquè en aquella terra de pas el perill que es reproduís una guerra sempre seria present.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.