Les “ranxaes” que se les pague cadascú

A Silla, les ranxaes (de ranxo) són els àpats que mengen els caçadors i els seus invitats, els dies que van de cacera al vedat de l'Albufera, millor dit de la marjal. Encara que a Silla es pot organitzar un ranxo (una ranxà) en qualsevol moment, el mot s'ha especialitzat per a referir-se als àpats cinegètics. Els dies que es pot baixar a caçar són freds i humits d'hivern i per tant la teca és forta i estimulant: un all-i-pebre, un arròs en perol, o ambdues coses. Les replaces són les demarcacions que se subhasten, des d'on els caçadors, que aposten molts diners per a obtenir la millor posició, poden abatre els ànecs autoritzats (collverds, fotges, bragats, etc.). Una d'aquestes replaces, la de la Casa del Figuero, se la reserva l'ajuntament per a invitats i institucions (Consell Agrari, societats de caçadors i de pescadors, Séquia del Xúquer, etc.). Les ranxaes municipals, fins ara, les pagava l'ajuntament dels diners de la subhasta, i ser invitat era un assumpte molt cobejat o criticat, ara explicaré el perquè; finalment, l'alcalde ha dit que s'ha acabat: que qui vulga ranxà que se la pague.

Haig de dir, clar i contundent, que aplaudisc la decisió, que a mi m'hauria agradat d'haver-la pres, quan vaig ser alcalde, com fiu amb altres despeses innecessàries i/o flatulents. Jo no vaig poder, entre altres coses perquè creia que era un costum ancestral, però enguany, amb la crisi que arrosseguem, aquesta ha estat una altra de les moltes decisions que estan prenent els governants. Evidentment, és una ironia que haja de fer-ho un alcalde del partit responsable de la ruïna del País Valencià, o siga del PP, però això no és cap impediment, per a mi, per a reconèixer-li el mèrit a Serafín. El dubte és si quan passe la crisi es reinstauraran aquestes famoses ranxaes, però això ja ho sabrem quan toque.

M'he assabentat de fonts fiables, que el costum de pagar les ranxaes, a càrrec dels ingressos de la subhasta, no és tan ancestral, sinó que tindrà uns 50 anys, o siga del temps de la dictadura. Començà essent una alcaldada quasi banal, del típic estil “això ho pague jo” (encara que amb diners públics, cal dir-ho), que es va anar repetint fins que acabà quallant i convertint-se en un dret. El temps que jo he estat vinculat al tema, com a regidor o com alcalde, he seguit aquest costum, però, això sí, no he assistit mai a cap d'aquestes teques. Jo creia i crec que és injust que s'hi malversen uns diners, en lloc de destinar-los a fer més inversions, en benefici dels propietaris de les terres. Curiosament, a Silla tothom critica, excepte els afortunats que poden sucar de la cassola, aquestes famoses ranxaes.

Si conte la decisió de l'alcalde és perquè li ho vaig prometre, quan m'ho féu saber: “Pitarch, he pres una decisió que t'agradarà i és que enguany les ranxaes ja no les paga l'ajuntament i qui vulga ranxà que se la pague”. El vaig felicitar amb entusiasme, com faig ara, però m'ha estranyat que durant aquests vint dies que fa que tinguérem la conversa, la il·lustre periodista municipal no haja publicat ni una ratlla d'un esdeveniment tant notori, que la gent rebrà amb gust i que parla molt a favor de l'alcalde. Per a què voldrà Serafí Simeon una periodista que no aprofita un cas com aquest? A quines altres coses “periodístiques” es dedica? La pregunta és bona, supose, perquè de moment li estem pagant, 36.000 euros, més o manco.

Jo crec que un/una periodista municipal fa falta en un ajuntament com Silla, per a informar la població de les gestions municipals, fent notes de premsa, que ha de vehicular als mitjans de comunicació i per a facilitar que els partits i les entitats i el món de les associacions locals tinguen un mitjà de difusió. En una democràcia, el veïnat té dret a estar informat, per a poder jutjar. Jo mateix tenia contractada una eficaç periodista (Raquel Sànchez) la impressionat producció de la qual, mitjançant el Punt, és tota una fita, que després, els dos governs que m'han seguit, no han sabut ni pogut igualar. Per cert, el sou de Raquel era prou més discret que el que estem pagant a les seues successores.

Per tant, reclame la revisió d'aquest assumpte, que és altament polític, ara que sembla que els populars estan començant a revisar altres coses per a posar a cadascú al seu lloc i ara que intenten estalviar tot el que siga possible, suprimint les ranxaes de gorra del vedat de caça, per exemple. Per cert, m'han informat que la primera de les teques, la que serveix perquè l'alcalde invite persones a les quals deu alguna gratitud, o amb les quals convé estar a bones perquè tiren “una maneta” administrativa a favor de Silla, la primera teca l'ha pagada l'alcalde directament de la seua butxaca. Ho dic, ja que no ho fa la periodista, perquè em sap greu que la gent desconega el cas i perquè aquests gestos m'agraden molt, segurament, perquè sempre he estat contra els polítics que viuen de la política, que no paguen ni xapa, i que si paguen res (”això ho pague jo”, els agrada dir) ho fan amb els diners públics. M'agraden més els que paguen alguna cosa, com ha fet Serafí Simeon.