Els productors ecològics gironins esquiven la crisi
En un context de dificultats econòmiques està augmentant el nombre de ramaders i pagesos que han renunciat a les ajudes químiques
A la demarcació hi ha 228 explotacions ecològiques reconegudes oficialment
Els productes agrícoles i ramaders ecològics estan experimentant una expansió important en els darrers anys a les comarques de Girona i a la resta de Catalunya. L'any 2001, el nombre de productors inscrits al Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) era de 682, mentre que a finals del 2010 ja n'eren 1.639. A la demarcació de Girona, en aquest mateix període es va passar de 69 a 228. Si ens fixem en la facturació referida a tot Catalunya, el sector ja està deixant de ser una anècdota: l'any passat va pujar a 105 milions d'euros, un 23,5 % més que l'exercici anterior. I per aquest 2011 les previsions són molt optimistes, ja que s'espera tancar l'any amb 2.091 productors inscrits. “El sector es consolida com una bona alternativa davant la crisi”, afirma el president del CCPAE, Daniel Valls, en el web d'aquest organisme.
“Aposta per la qualitat”
El producte ecològic acostuma a ser més car que la mitjana i, no obstant, cada dia té més consumidors en un context de crisi. A què es deu aquest fenomen? “Hi ha gent que, a l'hora de prioritzar les despeses, aposta per una alimentació de qualitat, i em refereixo a productes que tinguin bon gust i siguin saludables”, respon Montse Miralles, de can Maia de la Cot (Santa Pau). Els productes dels seus camps (fesols, cols, porros, espinacs, mongeta tendra...) els ven en conserva. També fa sofregit de ceba i cremes de porro, api o carbassa. Al cap de l'any elabora entre 6.000 i 10.000 pots, depenent de la collita.
El cas de can Maia és un bon exemple de les característiques del sector: explotació petita (l'empresa és ella sola) que es destina sobretot a botigues de la vora. Si bé el circuit de distribució pot anar canviant i ampliar-se a territoris més allunyats (de fet, l'any 2009 un 10 % de la producció catalana va anar a altres països de la UE), la limitació de la producció sí que sembla ser una característica que difícilment canviarà, atès que, per definició, un producte ecològic no pot estar sotmès a les ajudes químiques que permeten les grans produccions. “Només amb el fet que no podem tirar herbicides ja quedem molt limitats”, comenta Miralles.
“El tracte directe”
“Jo crec que el secret de l'èxit és el tracte directe, la confiança del consumidor, independentment de si el producte és ecològic o no”, reflexiona Jesús Serrat, copropietari del Mas Boscà Nou del Mallol (la Vall d'en Bas), una ramaderia vacuna ecològica de raça llemosina que ven directament al consumidor final. Serrat prové d'una família de ramaders i, abans que demanés el segell (ara fa tres anys) el seu bestiar ja gairebé complia tots els requisits del producte ecològic.
Entre altres característiques, els seus vedells es desmamen als vuit mesos i no pas als sis, com passa en les ramaderies normals; i estan estabulats com a màxim tres mesos i en unes condicions molt millors. Per descomptat, han de cuidar l'alimentació. “No som autosuficients en cereals [ecològics] i els hem de comprar; això és el que encareix més el producte”, explica Serrat. Però com que la seva carn no passa per intermediaris, el preu final acaba sent similar al d'una carnisseria de qualitat.
Inicis complicats
A més dels particulars i les botigues, un destí habitual dels productes ecològics són les cooperatives i agrupacions de consumidors, cada dia més nombroses. “I per a nosaltres, un de molt important són els menjadors escolars”, afegeix Anna Serra, de la granja La Selvatana, que té entre els seus consumidors uns 7.000 alumnes de les comarques de Girona i Barcelona. En aquesta petita explotació ecològica de Campllong –on treballen set persones– unes 90 vaques produeixen 1.500 litres de llet diaris. Un 40 % la compren elaboradors de formatges i iogurts. La resta ho ven directament La Selvatana, bé com a llet, bé transformada en iogurt o mató. L'Anna i el seu home van agafar fa set anys una antiga granja convencional i ara en fa tres, es van passar a la producció ecològica. “Arrencar va ser dur, econòmicament parlant –admet Serra–, perquè va caldre una forta inversió i perquè la producció és molt més petita, en ecològic; ara comencem a veure la llum.”
LA FRASE
Normes estrictes i controls freqüents condicionen el sector
Per aconseguir un segell de prestigi com és el de “producte ecològic” els pagesos i ramaders es veuen sotmesos a un reglament molt restrictiu
Ramon EstébanPoder lluir a l'envàs la certificació de “producte ecològic” no resulta fàcil ni barat, perquè sovint requereix inversió en equipament i pagar matèries primeres normalment més cares que les que s'usen en agricultura convencional i, sens dubte, implica produir menys que si no tinguessis el segell.
Sense química
Si bé entre els consumidors el terme “ecològic” pot resultat confús, la normativa és ben clara. En el cas dels vegetals, la CCPAE només certifica un producte com a ecològic si ha estat cultivat sense adobs ni pesticides de síntesi química; si només s'han usat adobs orgànics i minerals i es limita la fertilització de nitrogen a 170 kg per Ha i any; si les accions sanitàries tan sols són de prevenció (es poden fer servir un determinat tipus de fitosanitaris naturals) i no es tracta de cultius transgènics.
Res d'antibiòtics
Quant als productes animals, han de provenir de bestiar alimentat amb productes ecològics; els animals herbívors han d'haver estat en pastures o patis; els seus allotjaments han de tenir unes mides mínimes, amb llum natural abundant i ben ventilats; i els tractaments sanitaris s'han de basar en la selecció de races adequades, bones pràctiques zootècniques i alimentació d'alta qualitat, sense usar antibiòtics com a prevenció. Unes inspeccions controlen que els posseïdors del segell compleixin amb tots aquests requisits. “Les inspeccions poden durar vuit hores, ens vigilen amb lupa, però crec que això és bo”, comenta el ramader Jesús Serrat.