L'escola que va parlar amb el pol sud

“Com ho feu per escalfar-vos?”, “Què feu en el vostre temps lliure?”, “Quins animals hi ha?”, “Hi ha vegetació?”... La curiositat de la mainada és ingènua, però no té límits, com van poder comprovar dimecres els científics i militars de la base espanyola a l'Antàrtida Gabriel de Castilla. Cinc integrants d'aquell destacament dedicats a l'experimentació científica, situat a l'illa Decepció de les Shetland del Sud –a 13.000 quilòmetres d'aquí– van atendre les consultes dels alumnes de l'escola de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls). La mainada d'aquesta escola rural, acompanyada de pares i mares, mestres i algun veí, es va poder assabentar, a través d'aquells testimonis directes, de com de dura i apassionant pot ser la vida a l'últim continent que queda per explorar. Amb el que van aprendre, els més grans de l'escola (els set alumnes de cinquè i sisè) aniran fent un treball al llarg del curs. “L'experiència ha estat molt agradable”, resumia ahir la directora, Assumpta Hereu, Tuta, referint-se tant als coneixements adquirits com al fet en si de parlar amb una gent que està fent una feina tan singular en un lloc tan remot. Des de l'Antàrtida van parlar els científics Conxita Àvila, Teresa Teixidor i José Barrancos (les dues primeres són catalanes), el brigada Adrián Antonio Petit i el comandant Antonio Casals. No és habitual que aquest destacament espanyol mantingui videoconferències divulgatives i, quan ho fa, és amb universitaris o estudiants de secundària. Rarament contacten amb alumnes de primària i, de fet, dimecres era el primer cop que l'equip actual mantenia una conversa a distància amb una escola rural. “De les diverses escoles de l'Estat que ho havien demanat –explica la directora– ens van triar a nosaltres precisament perquè els feia gràcia parlar amb un centre tan petit.”

Si bé la videoconferència no suposa massa complicacions tècniques –a l'escola només van haver de baixar un programa gratuït per incorporar-lo al seu ordinador–, sí que resulta feixuc arribar a pactar-la. En el cas de l'escola de Sant Esteve de Guialbes, la iniciativa va sorgir del pare d'una alumna, un radioaficionat que manté contactes amb la Gabriel de Castilla. L'home es va assabentar que de tant en tant organitzaven aquestes videoconferències i va proposar a l'escola preparar-ne una.

Els primers contactes entre l'escola i la base es van fer fa mesos. Un cop seleccionats, els van indicar que la connexió s'havia de fer el dia 11 de gener i a una hora determinada. Per a la comunitat educativa de Vilademuls va resultar ser tot un esdeveniment, que van preparar abans amb una sèrie de sessions sobre la vida a l'Antàrtida, de les quals va sorgir la bateria de preguntes que van fer als expedicionaris. “Per assegurar-nos que tot sortiria bé –narra Hereu– vam fer un assaig de videoconferència amb gent d'aquí i dimarts, una prova amb la gent de l'Antàrtida.” A l'hora de la veritat, tot va anar com una seda, gràcies a l'entusiasme de la mainada i la bona disposició dels militars i científics, segons recalca la directora de l'escola.