El Pallars reviu la campanya de 1984 per salvar el tren de la Pobla
Convoquen una manifestació per protestar contra la retallada del servei
Fa poc més d'un any el govern encara es plantejava augmentar freqüències
La decisió de Ferrocarrils de la Generalitat de reduir a la meitat les freqüències de la línia de Lleida a la Pobla de Segur (dels 8 serveis d'anada i tornada entre Lleida i Balaguer passaran a 4, i dels 3 entre Balaguer i la Pobla de Segur només en quedarà 1) ha despertat una intensa campanya ciutadana que tindrà dissabte vinent la primera expressió física: una manifestació de protesta al migdia a l'estació de la Pobla de Segur, estació final de la línia.
Mentrestant, el malestar s'ha estès per les xarxes socials. Un manifest penjat a la xarxa ha rebut en poques hores prop de 800 signatures de suport. El manifest recorda a Ferrocarrils de la Generalitat, titular de la línia, que treballadors, estudiants, i en general persones de les comarques de muntanya sense un mitjà de transport propi en depenen per desplaçar-se habitualment a Lleida. El grup de Facebook Salvem lo Tren disposava ahir al vespre de més de mig miler d'adherits, i també s'ha engegat una campanya a Twitter en defensa del tren de la Pobla.
Una protesta històrica
El nom escollit per a la plataforma ciutadana, Salvem lo Tren, no és casual: és el mateix que es va fer servir l'any 1984 quan el govern de l'Estat es plantejava tancar la línia, poc rendible econòmicament. Els alcaldes del Pallars es van mobilitzar i es va salvar de convertir-se en una via verda per a ciclistes, com ha passat amb altres línies històriques. Però la falta de manteniment i de promoció de la línia es va convertir en un lament freqüent a les terres de Lleida fins que la Generalitat va negociar el seu traspàs i el va aconseguir, finalment, el 2006.
Des de llavors el govern hi ha fet obres de millora i ha incrementat freqüències. A finals del 2010 fins i tot planejava trams de doble línia entre Lleida i Balaguer per incrementar les freqüències a 12 al dia d'anada i tornada. Aquells estudis, sense pressupost que els avalessin, han quedat enterrats per la crisi. Ara, el govern vol retallar un milió dels tres que li costa la línia cada any.
LA XIFRA
Freqüències il·lògiques
FGC ha assegurat que la retallada de freqüències, que podria entrar en vigor a partir de febrer, serà compensada per noves línies de transport per carretera. El cas, però, és que a hores d'ara ja existeixen línies que fan un trajecte paral·lel al del tren, però amb uns horaris gens compenetrats. Per exemple, per anar de Tremp a Lleida, hi ha tres trens i dos autobusos subvencionats per la Generalitat. Al matí, el tren i l'autobús surten amb pocs minuts de diferència: a les 6:36 l'autobús, a les 6: 55 el tren. I després no n'hi ha cap més en tot el matí fins que tornen a sortir de nou al mateix temps: a les 12:54 l'autobús, a les 13:11 el tren. A més, un cop a Lleida, el temps d'espera per als Avant a Barcelona és enorme perquè no estan coordinats: 3,5 hores al matí, i una hora
i mitja al migdia.
