El país d'on ve de la llum

Fa cent anys l'obsessió del país no era aconseguir un aeroport amb vols transoceànics que portin noves empreses i nous inversors a l'economia catalana. Llavors les necessitats eren unes altres, però segurament igual d'urgents i angoixants. Ningú pensava llavors en la necessitat de fer arribar delegacions de remotes multinacionals xineses per omplir oficines buides del districte 22@. Però sí calia fer arribar electricitat eficient i barata al Poblenou i la resta del motor industrial català i per donar llum a un petit país-ciutat.

Va ser en aquest context que al Pallars van començar a aparèixer enginyers i geògrafs anglesos, canadencs i suïssos que es feien acompanyar per pastors i pagesos riu amunt per inspeccionar en quins llocs es podria construir una presa que generés prou energia elèctrica per catapultar tot un país cap al segle XX, un segle que de seguida es va omplir de màquines, bombetes i endolls.

A aquells exploradors pioners se'ls pot trobar aquests dies als carrers de Tremp, en alguns dels planells que l'Ajuntament ha escampat pel municipi amb fotografies que al·ludeixen al centenari de les centrals hidroelèctriques al Pirineu. Són un total de deu imatges en format gegant i amb un petit text explicatiu amb el qual els passejants poden informar-se de qui va ser Frederick Stark Pearson i La Canadenca, com es van fer les obres, quins nous oficis va generar a la comarca i com va canviar el paisatge del Pirineu lleidatà. Primer van construir la petita presa de Sossís, a la Conca de Dalt. D'aquella primera central, enllestida el 1912, ara fa cent anys, havia de sortir l'electricitat necessària per a les obres de la veritable central hidroelèctrica que havia per portar la llum elèctrica: la de Sant Antoni, a la conca de Tremp.

Davant de la plaça de la Creu, ignorat per la majoria de vianants, hi ha un panell amb les fotos d'una selecció dels protagonistes, alguns dels 3.000 obrers que van fer la central de Sant Antoni, enginyers, topògrafs, mecànics, muntadors. Són homes, i dones que ens miren des d'un món en blanc i negre amb un posat entre sever i interrogatiu. Ells van aconseguir endollar-nos
al progrés elèctric. Podrem nosaltres connectar-nos a un món que canvia a la velocitat de la llum?