Per on passa el tren?

Assistim aquests dies a un d'aquells debats típicament tarragonins sobre com haurien de ser les coses que no tenim. En aquest cas, a la cosa l'anomenen “tercer fil”, i ve a ser una altra via de tren que s'hauria de construir, dins de les ja existents, per assegurar la sortida de mercaderies del port. Cal dir que aquest fil no fa part de cap cabdell, ja que la construcció no figura ni en el Pacte Nacional per a les Infraestructures, ni en el pla territorial, ni en res que s'hi assembli, però el fet és que aquells que el reclamen ho veuen com una actuació provisional per garantir la connexió entre el port i el ferrocarril mentre no es defineix exactament el traçat de l'eix del Mediterrani, que representa que és la metàfora que ens donarà la resposta definitiva al problema. Hi ha qui, per contra, creu que el tercer fil no convé perquè tot just darrere la ciutat tenim una línia en desús que, si es tornés a engegar, resoldria el cas sense que calgués construir res per la costa, on cal, precisament, fer tot el contrari i treure-hi d'una vegada les vies que escapcen la façana marítima. Ara mateix, definir-se sobre el tercer fil s'ha convertit en una mena de deure patriòtic, i qualsevol tarragoní o tarragonina amb projecció pública ha de tenir una opinió sobre l'afer.

Potser no he estat gaire curós a l'hora de definir el termes de la qüestió, però el que em passa és que, com altres veïns de la ciutat, aquesta mena de polèmiques em resulta cada cop més irritant. Quan era petitet, el meu avi ja em parlava dels plans que hi havia per construir una estació subterrània a sota de la plaça Imperial Tàrraco, i m'he anat fent gran agombolat per la remor d'aquest i altres projectes sensacionals que han fet córrer rius de tinta en les redaccions. Unes torrentades, però, que no han estat capaces de bellugar ni un sol paper als ministeris ni a les conselleries, que és on se solen decidir aquesta mena de coses. Armat amb aquesta experiència, que és la de qualsevol que visqui aquí o ens conegui, m'atreveixo a preveure què passarà amb el tercer fil: no res. O bé, en una variant també típica, es construirà de manera provisional i quedarà per sempre, i així els néts dels nostres néts podran debatre encara el traçat ferroviari òptim, com ho ha fet tothom a Tarragona des que va arribar el primer tren a mitjan segle XIX.