La Barcelona ‘patchwork'

Una volta esgotat l'anomenat “model Barcelona”, que culmina amb el Fòrum Universal de les Cultures 2004, cal preguntar-se què ha de ser i fer Barcelona durant les primeres dècades del segle XXI. Un parc temàtic? Una ciutat museu? Una ciutat del shopping? Una ciutat de la festa? Una ciutat del disseny? Una smart city o una ciutat tecnològicament intel·ligent i perfectament sostenible gràcies a l'energia renovable, l'automòbil elèctric, els contenidors amb GPS, la calefacció regulada o la recepta mèdica via internet?

Barcelona ha de ser tot això i més. En tot cas, la prioritat de la Barcelona dels pròxims anys –posem per cas, una o dues dècades– hauria de ser la d'encaixar dins el territori que li és propi. No estic dient que la ciutat abandoni la inversió en oci o turisme, o que ajorni el negoci tecnològic. Al cap i a la fi, Barcelona viu d'això. El que vull dir és que Barcelona, que ha passat de metròpolis a metàpolis –de ciutat que creix al voltant d'un centre a ciutat policèntrica i discontinua–, ha de reequilibrar (recompensar, si es vol) els serveis, els equipaments, els transports, les comunicacions, etc. I ho ha de fer en benefici no sols dels nòduls urbans –els municipis extrabarcelonins–, sinó dels seus ciutadans. La Barcelona patchwork realment existent ha de tenir en compte les necessitats i els interessos de tots els seus retalls.