Rius cap a la sequera
La reducció de precipitacions i cabals al Fluvià, la Tordera i el Siurana amenaçarà hàbitats, avui òptims, de faigs, roures i alzines
Un estudi proposa buscar alternatives a l'olivera del Priorat i al pollancre de la Tordera
La reducció de les precipitacions i l'augment de temperatura previstos aquest segle pel canvi climàtic posaran en risc espècies forestals i agrícoles avui predominants en tres conques fluvials catalanes: la del Fluvià i la Tordera, humides, i la del Siurana, de secà. Una anàlisi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que ha finançat l'Obra Social de Catalunya Caixa pronostica l'impacte local d'un canvi climàtic que tota la comunitat científica comparteix que farà del Mediterrani una regió més seca i càlida. L'increment de la temperatura serà superior a la mitjana mundial, i també el descens de les precipitacions, de manera més accentuada els estius.
Dos escenaris de canvi
El projecte ACCUA, que ha durat tres anys i en què també hi han participat l'UPC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), combina dades climàtiques, ecològiques, econòmiques, socials, etc. Simula un escenari més sever marcat per un augment de temperatura de 3,5 graus, i un de lleu, en què la variació no aniria més enllà d'1,8 graus. Des del 1950 fins al 2008, la temperatura mitjana del litoral català ha augmentat d'1,25 graus, i més encara les màximes. Si bé es considera que no hi ha hagut un canvi essencial de la suma de precipitacions, s'ha confirmat un descens els mesos de març i juliol i un augment al gener.
A les tres conques estudiades, el retrocés de la superfície conreada ha cedit terreny als boscos i urbanitzacions. Les masses forestals i els cultius agrícoles tornaran a experimentar canvis, però contràriament no es preveu que la urbanització de les properes dècades sigui un factor de pressió tant fort com ho ha estat aquest darrer mig segle, sobretot al litoral de la Tordera, on la superfície urbanitzada s'ha doblat.
El fet que el Fluvià i la Tordera siguin conques humides en fa preveure un impacte més gran per la disminució de les precipitacions en capçalera i la subsegüent reducció dels aqüífers. Al Siurana, ben sec, gairebé ja no hi ha aigua al subsòl. Les fagedes i rouredes humides tindran més dificultats per viure òptimament en les parts més baixes del Fluvià i la Tordera que avui encara ocupen, i fins i tot les sofertes alzines i els pins blancs tendiran a ocupar els espais elevats que aniran abandonant les espècies més necessitades d'aigua.
Els coordinadors del projecte ACCUA, l'ecòleg Eduard Pla i l'enginyera forestal Diana Pascual, preveuen que els boscos seran menys productius i afrontaran més riscos d'incendi, plagues i malures a causa de la calor i la secada. Els cultius requeriran més reg (i durant més temps) per mantenir les produccions actuals fins al punt que, per exemple, espècies com l'olivera veuran perillar la seva supervivència al Priorat.
El clima al nord i el regadiu al sud
Les tres conques perdran en total d'un 10% a un 20% de cabal d'aigua, un dèficit que podria afectar, a finals de segle, la meitat dels volums avui coneguts. Mentre que el canvi climàtic tindrà l'afectació principal a les conques humides del Fluvià i la Tordera, al Siurana el risc principal serà l'expansió dels regadius. Si s'executa tot el reg planificat avui al Priorat, la superfície augmentarà d'un 65%, una extensió que els autors del treball consideren insostenible, perquè caldrà més aigua per mantenir la producció actual. La vulnerabilitat més alta dels boscos pels canvis de temperatura i precipitació i l'impacte més gran dels incendis fan preveure cabals incerts i irregulars, i també sequeres i inundacions difícilment previsibles.
