societat
Un veí d'Arbúcies es crema davant policia i bombers
Mohamed el Massari s'havia separat feia mesos de la dona, que l'havia denunciat per agressió, i no tenia feina
Ahir continuava ingressat a la Vall d'Hebron amb cremades de segon grau
El jove de 28 anys Mohamed el Massari, veí d'Arbúcies des del 15 de novembre del 2005 i nascut al Marroc, va plantar-se dilluns a dos quarts de nou del vespre davant de les dependències de la Policia Local del poble amb una ampolla plena de gasoil. La zona on hi ha la policia no és precisament cèntrica, es troba un pèl enclotada a l'entrada del nucli, i segurament no el va veure gaire ningú. Va trucar a la porta de les dependències policials, va esperar que algú obrís la porta i, sense fer cap intenció d'entrar-hi, es va ruixar amb el gasoil i es va calar foc amb un encenedor.
L'agent va actuar tan ràpidament com va poder i, en l'intent de fer caure al terra l'home per apagar les flames amb una manta, va rebre cremades en tres dits de la mà dreta. Mentrestant, dos bombers que tornaven d'un servei a Hostalric –les dependències dels bombers estan situades al costat– van veure les flames i van anar ràpidament a socórrer El Massari amb un extintor. En el breu instant de temps que va transcórrer, un veí que passava per la zona es va afegir als tres homes per intentar apagar les flames. L'actuació va ser molt ràpida, i segurament gràcies a això, El Massari ho podrà explicar. El que no va ser tan ràpid, però, va ser l'arribada de l'ambulància, que va haver de desplaçar-se des de Sant Celoni. Ahir, l'home continuava ingressat a la unitat de cremats de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, estable, però amb pronòstic greu.
L'acompanyen al metge
Al bar La Placeta d'Hostalric, que freqüenten veïns d'origen marroquí, molts el coneixien, però sembla que cap gaire a fons. Un dels clients l'havia acompanyat al metge a Girona justament el matí del dilluns. “Em pensava que s'havia quedat allà”, va dir. Un altre home, però, va confirmar que a la tarda ja tornava a ser a Arbúcies. “Feia mala cara, i em va demanar que el convidés a un cafè amb llet”, va relatar aquest altre veí, que, igual que la resta, va preferir no donar el seu nom. Després de compartir cafè i una estona amb una molt breu conversa, es van separar, però al cap d'unes hores es van tornar a trobar pel carrer. “Em va demanar cinc euros i els hi vaig donar”, va explicar. A partir d'aquí, ja no en va saber res més fins que ahir al matí es va convertir en tema de conversa al bar.
Agressions i amenaça
Algú va apuntar el que sembla evident, que no estava bé. De fet, això es podria deduir fàcilment si es van recollint peces de la vida de l'home agafades del que expliquen coneguts i la seva parella, una dona que prefereix no donar el seu nom i amb qui, fins fa tres mesos, va compartir pis. La dona és de Mataró, té tres fills –un dels quals encara és un bebè– i va traslladar-se a viure a Arbúcies fa tres anys. “Aquí s'hi està més bé amb els nens”, va explicar al replà de casa seva. Va començar una relació amb El Massari, que vivia amb ella i els nens, fins que la dona va decidir separar-se'n, fa tres mesos. Segons va afirmar, l'home l'havia agredit i ella va presentar dues denúncies contra la seva exparella. Fins i tot, va sostenir que l'havia amenaçat: “Em va dir que, o em matava o es matava ell”. El fill gran va sortir al replà a escoltar i la dona el va fer tornar a entrar. “Però, si ja ho sé tot: estava sonat”, va dir el nen referint-se a l'exparella de la mare. Ella sap que s'ha cremat, però considera que és més un toc d'atenció que no pas un intent de suïcidi. I, si no, per què havia de trucar a la porta de la policia, que casualment està al costat dels bombers?, es preguntava. Tem, segons va dir, que compleixi la seva amenaça: que un dels dos havia de morir. Va explicar que avui mateix hi havia el judici per les agressions que, segons la seva versió, havia rebut d'El Massari.
Sense família directa
Des que es va separar, l'home vivia a casa de companys, segons algunes fonts. Els homes que hi havia al bar van explicar que ara s'estava al pis d'un amic que havia anat al Marroc. Sembla que no tenia cap familiar directe a Arbúcies, només dos germans al seu país, i que els pares van morir quan tenia uns tres anys. Per les converses de veïns i coneguts, fa l'efecte que no tenia una vida social gaire intensa, al marge de la seva relació. Algú va aventurar que potser va témer pels papers de residència, si la dona el deixava, però no se sap del cert.
LA DATA
LA DADA
El primer intent, a Hostalric dissabte passat
Aquest no era el primer cop que Mohamed el Massari intentava calar-se foc. El primer intent –segons expliquen diverses fonts, incloent-hi alguns amics– va ser a Hostalric dissabte passat. La història va acabar amb El Massari traslladat a un centre mèdic a Girona, segons altres fonts, i allà li haurien injectat alguna medicació per tranquil·litzar-lo. “No estava bé”, va afirmar un amic, que creu que necessitava tractament psicològic. Una altra dada que es va saber ahir és que el jove no tenia feina. Ningú no sabia dir de què havia treballat, a part de fer de bosquerol, però últimament, com molts altres compatriotes, sembla que no tenia gaire feina i, en canvi, moltes dificultats econòmiques. De fet, va visitar els serveis socials de l'Ajuntament per demanar ajuda ja fa uns mesos, sense que n'hagi transcendit res més. A l'Hospital Vall d'Hebron van confirmar ahir que necessitarà “dies” per poder-se recuperar-se de les cremades, que són de segon grau i, segons sembla, sobretot al tòrax.
