METEOROLOGIA
La manca de pluges fa que aquest hivern sigui històric
Les quantitats de precipitació recollides durant els mesos de desembre, gener i febrer són les més baixes des que es fan registres pluviomètrics a les comarques gironines
D'aquí a uns anys, quan la gent recordi l'hivern que s'està acabant, s'hi podrà referir com “aquell que va ser tan sec”. No serà una exageració perquè, amb les xifres a la mà, el desembre del 2011 i el gener i el febrer del 2012 han estat històrics a les comarques de Girona per la poca pluja que hi ha caigut. Si bé ja és normal que a l'hivern no plogui massa, aquest haurà estat excepcional perquè la majoria de les estacions meteorològiques han registrat les quantitats més petites des que es porta un control sistemàtic. Tot i això, els aqüífers estan plens gràcies a les generoses pluges del novembre i la majoria de rius porten un cabal acceptable per a aquesta època de l'any. Els embassaments, per la seva banda, en general estan fins i tot més plens que l'any passat per aquestes dates.
Més d'un segle
El cas més significatiu de l'escassetat de pluges és Banyoles, on tenen guardades aquestes dades des del 1900. Aquest hivern hi han caigut un total de 18,4 litres, la xifra més baixa mai registrada a la capital del Pla de l'Estany. “És un 90 per cent menys que la mitjana”, comenta el veterà observador meteorològic Enric Estragués.
Però el de la capital del Pla de l'Estany no és un cas aïllat. A Espolla (Alt Empordà), on la mitjana d'aquests tres mesos és de 40 litres, aquest any només n'han recollit 30,5. “I al febrer tan sols vam tenir mig litre, que és la mínima històrica en aquest mes”, explica l'observador local, Roger Geli.
A l'Estartit (Baix Empordà) les pluges han sumat 15,3 litres, que és la quantitat més baixa en els 45 anys que s'hi controla la pluviometria, informa l'experimentat observador Josep Pasqual.
A muntanya, pitjor
La Garrotxa no s'ha escapat de la sequera. A l'estació de la Vall de Bianya hi han recollit 20 litres, quan la mitjana –explica l'observador Jordi Zapata– és de 150. És un mínim històric en els trenta anys que fa que existeix aquesta estació. El precedent d'un episodi comparable va ser el del 1999-2000, amb 40 litres.
Aquest hivern ha plogut més a cotes baixes que a la muntanya. Al Ripollès se'n fan creus, del que ha passat aquest any. A Planoles, la mitjana de precipitacions de desembre, gener i febrer dels últims 16 anys (el temps que fa que es guarden les dades) era de 130 litres i, en canvi, aquest cop se n'han recollit tan sols 8. “I ha estat dels llocs del Ripollès on ha plogut més”, puntualitza Jordi Bober, l'observador meteorològic d'aquest poble i coordinador dels observadors de la comarca. A Campdevànol –segons les dades facilitades a Bober per l'observador local, Xavier Morell– han tingut 4,2 litres, la quantitat històrica més baixa en aquest municipi. L'anterior més baixa era de 18,8 litres, de l'hivern del 1999-2000.
Sense reserves de neu
“Tot està molt sec i el més preocupant és que no ha nevat”, indica Bober. A Pardines han caigut només 6 cm de neu i ha estat el primer cop en 16 anys que no ha nevat un mes de gener.
A Vallter 2000, l'observador meteorològic Francesc Repiso no recorda un hivern amb tan poca aigua i neu: “Desembre i gener solen ser secs, però no tant!” A l'últim trimestre s'hi han recollit 20,5 litres (corresponents a 25 cm de neu), unes quantitat ínfima que han provocat que als primers metres del Ter, a Ulldeter, el cabal sigui un 25% inferior a l'habitual en aquestes dates. Repiso afegeix, però, que el març i l'abril solen dur neu al Pirineu oriental i confia que aquesta norma es compleixi també aquest cop. “Si no, tot Catalunya pot començar a patir”, adverteix.
Esperant l'aigua de primavera
De moment, la sequera és només superficial, indiquen els experts. Ho demostra, per exemple, l'alt nivell de les aigües de l'estany de Banyoles (dijous estava 3 cm per sobre de la cota zero), que s'alimenta, en bona part, amb les aigües subterrànies procedents de l'Alta Garrotxa. “Els sembrats van tard i els fruiters potser se'n ressentiran, però de moment la situació a pagès encara no és alarmant. Si d'aquí a tres setmanes encara estem igual, aleshores sí”, considera Carme Russet, d'Unió de Pagesos. Per l'observador meteorològic Jordi Zapata, la clau està en la primavera. “Si es comporta com cal, ha de ploure i fins i tot nevar força a amuntanya”, afirma.