Aigua i via

Escric aquest article just quan surto de la presentació del darrer llibre de Josep M. Recasens i Comes, L'aigua a Tarragona. De la romanització a la industrialització. Com la majoria d'obres de l'autor, hi ha, en aquesta, una voluntat d'exhaustivitat, de tocar el tema des de tots els punts de vista i sense deixar pedra o paper per remoure. A més, en aquest cas, el tema és central, en la història de la ciutat. Els romans, com bé va recordar el presentador del llibre, el Dr. Lluís Navarro, van escollir el turó de Tàrraco per instal·lar-se a causa de la seva situació estratègica. I com que en aquest punt no hi havia aigua, tota la història de la ciutat ha estat una contínua construcció d'enginys per portar-ne, des dels aqüeductes dels mateixos romans fins a la moderna canonada que porta aigua de l'Ebre. De sobte, aquests pensaments tenen la virtut de transportar-me a un altre tema de gran actualitat per a Tarragona. Quan, el 12 de febrer de 1561, Madrid va ser instituïda com a capital del regne, tothom sabia que allà no hi havia res i que, per tant, tot el que necessitava una capital haurien de portar-ho de fora, des de llenya per escalfar-se fins a peix fresc per satisfer els gustos gastronòmics de l'aristocràcia. Allí va néixer un sistema de comunicació radial, encara en voga avui dia. Tot cap a Madrid! Aquest sistema no busca la satisfacció dels ciutadans, sinó fer més gran, encara, la capital.