Pasífae

De vegades, els mites locals s'erigeixen sense ni tan sols pretendre-ho. Fins que l'escultor Òscar Estruga no va pensar a modelar una doble figura de grans proporcions que havia de recalar en un lloc preponderant de la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, ben poca gent havia sentit a parlar de Pasífae, a les nostres contrades.

En la mitologia grega, Pasífae, filla d'Hèlios i de Perseis i casada amb Minos, rei de Creta, va embogir per un brau que Posidó va fer sortir del mar i amb el qual va concebre el Minotaure (el monstre amb cos d'home i cap de toro; el del laberint, sí), amb una disfressa de vaca que Dèdal va confeccionar-li per a l'ocasió.

Han passat uns quants anys i La Pasífae, l'escultura associada al seu lloc de residència permanent, a la vora del mar, i el nom mateix de l'heroïna, és tan comuna per als vilanovins com ho són les comparses o els retards de la Renfe. També una escola de primària que s'havia de construir en un futur i que, de forma provisional, allotjava als alumnes en barracons, va manllevar el nom de la protagonista del mite cretenc-vilanoví. Ara, la Generalitat anuncia que l'escola ni s'arribarà a construir i que tots els seus alumnes es traslladaran en un període de tres anys a un altre centre, el Sant Jordi, que s'haurà d'ampliar. Com si d'una vulgar, i economicista, fusió de caixes es tractés.