Sense problemes
Un error cadastral va fer que el temple parroquial passés a ser propietat de l'Ajuntament
Ha tornat a la vida
Tant els responsables de les administracions públiques com eclesiàstiques o els particulars consultats per aquest diari han deixat clar que els processos d'immatriculació fets a les comarques gironines han generat pocs problemes i que normalment hi ha hagut una estreta col·laboració entre les parts. En aquest aspecte, recollim alguns dels casos.
1. La rectoria i l'església del Far d'Empordà
La compra per part del consistori de la rectoria del Far d'Empordà, per convertir l'edifici en seu de l'Ajuntament, va comportar un problema afegit quan un error del cadastre va fer que l'administració pública quedés com a propietària del temple parroquial. Tot i que al registre de la propietat les finques estaven inscrites com corresponia, per solucionar l'error es va haver d'arribar a un acord entre l'Església i l'Ajuntament, una complicació no volguda que, segons la secretària del Far, es va solucionar sense complicacions afegides.
2. El monestir i l'església de Sant Feliu de Guíxols
Els processos de desamortització que va viure l'Estat espanyol al llarg del segle XIX –primer el de Mendizábal i després el de Madoz– van fer que mentre el recinte del monestir de Sant Feliu de Guíxols quedava en mans de les autoritats civils, l'església de la Mare de Déu dels Àngels, la sagristia i l'hort del rector, romanien en poder de la diòcesi. Tot i que la situació podia provocar un conflicte històric, les bones relacions entre la prelatura gironina i els responsables de la ciutat ganxona han fet que, segons el secretari, Carles Ros, s'hagi arribat a un acord per a la utilització dels espais situats sobre el temple. Així, per exemple, la sala de l'Abat Pahissa ha estat cedida pel bisbat per a usdefruit dels santfeliuencs, mentre que l'hort del rector serà objecte de permuta perquè es puguin construir habitatges socials.
3. El castell i l'església de Campdorà
Tot i que es va generar un conflicte entre la família Muntada, propietària del castell de Campdorà (Gironès), una construcció que ja s'esmenta el 922, i el bisbat per delimitar les propietats de cada una de les parts, es va arribar a un acord. Com ha assegurat Joan Baptista Muntada a aquest diari, “hi havia una petita dissonància però les dues parts van treballar i amb bona voluntat es va solucionar, ja que ningú tenia la intenció d'entrar en conflicte.”
4. El Sant Sepulcre de Palera
Situat entre Besalú i Beuda, el Sant Sepulcre de Palera, priorat benedictí consagrat el 1085 per Berenguer Guifré, bisbe de Girona, ha tornat a renéixer després de l'acció de la Fundació del Sant Sepulcre de Palera –formada pel bisbat, l'Ajuntament de Beuda i l'Orde dels Cavallers del Sant Sepulcre–, una aposta que ha tingut el suport de la Generalitat i la Diputació i que s'ha fet a partir d'un projecte de reforma de l'arquitecte Lluís Bayona. L'obra, que ha comportat una inversió superior a un milió d'euros, ha transformat un recinte ruïnós en un edifici elegant i funcional, destinat a actes culturals i al turisme.
5. Compra de la rectoria de Serra de Daró
El 29 d'abril del 2011, el bisbat de Girona i l'ajuntament de Serra de Daró van arribar a un acord segons el qual el consistori comprava l'antiga casa rectoral –en quedaven exclosos el casal i l'hort del rector– per una quantitat de 300.000 euros, alhora que en una segona clàusula es recollia l'obligació de l'Ajuntament de realitzar, en el termini de cinc anys, les obres de restauració del teulat del temple de Sant Iscle d'Empordà.