Els atacs judicials mobilitzen el país

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), feta pública el 2 de setembre de l'any passat, en què donava dos mesos a la Generalitat perquè prengués les mesures necessàries per fer també del castellà la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, va desfermar una onada de protestes populars i el rebuig majoritari de la classe política del país. La primera gran mobilització contra les sentències judicials, organitzada per la coordinadora Som Escola, es va fer el 12 de setembre passat, coincidint amb l'inici del curs escolar. Els centres educatius de tot el país es van omplir de pancartes a favor de la immersió en català i milers de persones es van aplegar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona en una concentració a favor del català a l'escola.

Paral·lelament, van sorgir nombroses iniciatives des de la societat civil en defensa del model d'ensenyament català. En l'àmbit polític, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i quatre exconsellers del ram de diferent color polític (Ernest Maragall, Joan Manuel del
Pozo, Josep Bargalló i Carme Laura Gil) van voler fer explícita la unitat de la majoria de forces de l'arc parlamentari català (totes menys el Partit Popular i Ciutadans) en una qüestió cabdal per
al país en un debat organitzat per El Punt Avui el 14 de setembre.

La mobilització a favor de la immersió es va intensificar a mesura que s'acostava la data d'ahir, en què els membres del TSJC havien de pronunciar-se sobre el recurs de la Generalitat a la interlocutòria del tribunal. La Comissió Promotora Defensem l'Escola en Català, per exemple, va engegar una campanya d'enviament de correus electrònics als jutges del TSJC en què se'ls comminava a
no executar les sentències del
Tribunal Suprem. Aquesta mateixa plataforma ha engegat una recollida de signatures per a una iniciativa legislativa popular (ILP) que blindi el català com a única llengua vehicular a l'escola.