El Bicibox no roda
Set mesos després d'iniciar la implantació, l'ocupació dels aparcaments públics de bicis a l'àrea metropolitana no arriba al 4%
El servei funciona a 11 ciutats i suma 1.309 places, de les quals a penes 50 estan ocupades
Va fracassar la creació d'un Bicing més enllà de Barcelona i com a alternativa, l'Entitat Metropolitana del Transport va idear el Bicibox, un sistema d'aparcament segur per a bicicletes que s'havia d'instal·lar a disset ciutats. En aquests moments hi ha 122 estacions repartides a l'Hospitalet i deu ciutats del Baix Llobregat. En total, 1.309 places, de les quals a penes 50 estan ocupades. El que, traduït a percentatges, no arriba ni al 4%. Set mesos després que el Bicibox es comencés a instal·lar, el servei no arrenca.
Aquest diari ha fet un seguiment de l'ocupació dels mòduls a través del web (www.bicibox.cat) i comprovant in situ l'ocupació d'algunes estacions. Al web hi ha un mapa on consta l'ocupació de cada estació, amb la idea que els usuaris sàpiguen amb antelació si trobaran plaça al lloc desitjat. S'hi pot comprovar que la gran majoria de les estacions tenen buida la totalitat de les places i que, en el millor dels casos, n'hi ha una, dues o tres places i, excepcionalment, quatre d'ocupades. Els mòduls són de set i catorze places.
El Bicibox es va plantejar com a complement al Bicing –servei que cap empresa ha desenvolupat fora de Barcelona– i com un aparcament segur a prop d'equipaments i d'estacions de transport públic. La idea era que fos una eina que potenciés la mobilitat sostenible amb un preu de 35 euros anuals, ampliables si se superen les 12 hores diàries d'ús. El cost del servei es va xifrar en 1,7 milions d'euros més 600.000 euros anuals de manteniment per a prop de 2.000 places. El març de l'any passat es va començar a provar a Sant Joan Despí i, cinc mesos després, es van instal·lar els primers mòduls en aquesta ciutat. Entre l'agost del 2011 i aquest mes de març s'han estès a Sant Just, Sant Feliu, Esplugues, Cornellà, l'Hospitalet, el Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels. A tot arreu, amb un índex similar d'ocupació.
Per exemple, dilluns passat a les deu nit, de les 1.309 places que ofereix en conjunt el Bicibox només n'hi havia 34 ocupades. És a dir, el 2,5%. De les 122 estacions, 95 estaven absolutament buides –el 77,8%–, mentre que en 21 hi havia una bicicleta, en 5 n'hi havia dues i només en una estació n'hi havia tres. De dia la cosa millora molt lleugerament. Dimarts a les quatre de la tarda hi havia 49 places ocupades. És a dir, un 3,7%. La proporció pel que fa a l'ocupació d'estacions és similar: 91 estacions –el 74,5% del total– no tenien cap bicicleta; 21 estacions tenien una plaça ocupada; 5 estacions en tenien dues; 2 estacions estaven ocupades per tres bicicletes i 3 més, per quatre. Un mostreig aleatori entre diferents estacions mostraven un comportament similar divendres passat a la tarda, dissabte a la tarda i dilluns al matí.
Aquest diari ha intentat sense èxit posar-se en contacte amb Antoni Poveda, president de l'EMT i impulsor de la iniciativa, perquè valorés la implantació del Bicibox.
LA XIFRA
LA XIFRA
Gàbies que s'esllangueixen al sol
Passa un ciclista veloç sobre el carril bici que uneix l'estació de Platja de Castelldefels amb el passeig Marítim. És un dels últims Bicibox que s'han instal·lat i llueixen, flamants, les banderoles que anuncien el servei. El ciclista ni s'ho mira. I l'interior apareix solitari, sense cap bici, mentre els vianants s'apressen per agafar el tren de les 11.26.
Pocs quilòmetres més enllà, a Gavà, el servei té més acollida popular. Lleugerament. A la rambla Salvador Lluch hi ha dues estacions de set places cadascuna. En la primera n'hi han tres, d'ocupades; en la segona, només una. S'endevina uns usuaris que van a l'estació en bici i la deixen tancada fins que el tren els torna a Gavà. Lligada a un fanal a tocar del Bicibox, una bicicleta desafia el servei de pagament. És dia de mercat a Gavà. Els 14 mòduls de la plaça de l'Ajuntament estan buits. A prop, un altre Bicibox dóna servei al poliesportiu i l'escola Jacme March. Costa de trobar, amagat per les parades on es venen dues samarretes a cinc euros i calces a un euro. Només una bicicleta entre 13 places buides.
A l'Hospitalet té una sort similar. Al Gornal s'esllangueix envoltat d'ocells que, tancats a les gàbies, prenen el sol vigilats per uns amos que especulen amb un empat del Real Madrid. A l'avinguda Carrilet, dues bicis ocupen una estació de 14 mòduls.
L'aparcament segur per a bicicletes no convenç les entitats d'usuaris
Posen sobre la taula la manca d'informació i participació en el procés de planejament i implantació
Reconeixen, però, que s'ha fet una inversió
Sandra Pérez
L'aparcament segur per a bicicletes no acaba de convèncer els usuaris. Mostren satisfacció perquè s'ha decidit invertir en la bicicleta, però apunten tot un seguit de peròs que acaben de demostrar que el Bicibox no ha arrelat. L'entitat Bicicleta Club de Catalunya (BACC), en la veu del seu president, Joan Valls, posa sobre la taula un punt de partida negatiu: “No hem estat informats oficialment de la iniciativa ni tenim dades per poder fer una primera valoració de com funciona.” Una representant de la junta afirma que amb la implantació del Bicibox s'han saltat diverses fases prèvies necessàries per afavorir la mobilitat en bicicleta. “Si volem promocionar l'ús de les bicis no podem anar directament a fer un pàrquing de pagament”, diu. Des del BACC prioritzen altres accions com ara col·locar aparcaments en forma d'u invertida en més llocs i més segurs o pacificar els carrers perquè anar en bici sigui més segur.
Jordi Porta, portaveu de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) al Baix Llobregat, creu que “el Bicibox és una bona iniciativa però mal pensada”. Ho explica dient que “el concepte d'acostar la bici al transport públic i per tant apostar per la intermodalitat és bo”, però afegeix que hi ha inconvenients que fan que la proposta no acabi de convèncer els usuaris. En concret, segons Porta es tracta d'un sistema “massa aparatós” que obliga a abonar-se i que dóna problemes de funcionament. El portaveu aposta perquè es posin “en llocs visibles” més aparcaments tradicionals a les estacions de transport públic i perquè s'inverteixi per informar sobre mètodes de seguretat com ara lligar correctament la bici. “Aplaudim la iniciativa però es podia haver fet millor”, sentencia. Des de les dues entitats es lamenta que no s'hagi tingut en compte als usuaris a l'hora de decidir-ne la implantació.
