A favor del regrés

Al llarg dels anys els atemptats contra el paisatge físic i humà han acabat desvirtuant molts indrets del país. Inevitablement l'edificació massiva i els despropòsits comesos en molts punts del nostre litoral i també en poblacions de l'interior acaben anihilant formes de vida i valors que eren inherents de cada poble. En determinats casos potser sí que sigui viable una certa subsistència de la identitat col·lectiva malgrat les barbaritats urbanístiques i la massificació generalitzada. Però quan la desproporció supera uns límits resulta evident que és del tot impossible. Hi ha pobles que no han desaparegut sota les aigües com l'antiga Mequinensa que tan bé ens definia Jesús Moncada però que, tot i mantenir-se al mateix lloc de sempre, han estat transmutats o directament anorreats per la febre constructora i la consegüent massificació, ja sigui temporal –uns mesos a l'any– o permanent. El que s'ha fet malbé difícilment és recuperable. Almenys, ara que l'esclat de la bombolla ha frenat la maquinària devoradora que no ha parat de cruspir-se terres a base de formigó, haurien d'imperar el sentit comú i el bon gust per aconseguir preservar l'encant, la bellesa i la fascinació dels nostres pobles i de la seva manera de ser. Josep Pla, amb raó, es proclamava partidari del regrés davant d'una idea de progrés mal entès que ha fet molt de mal.